Us heu fixat mai molt atentament en les parpelles d'algú? Quan un o una té els ulls tancats, s'entén.
Per mi, les parpelles són la part més perfecta del cos humà. Us semblarà una bestiesa, però comentar les bestieses també ens fa més feliços, de tant en tant, no trobeu?
Quan et mires les parpelles d'algú, no pots dir si són boniques o lletges; són perfectes, senzillament. Estan envoltades d'un entorn privilegiat (pestanyes, celles, pell) i la mirada no es cansa mai de mirar-les.
Les parpelles d'una persona gran evoquen saviesa. Solen estar plenes d'arrugues, són entranyables.
Les parpelles d'un nadó són la bellesa en si mateixa.
Les parpelles d'una persona jove són llises, sinuoses, molt ben dibuixades.
Les parpelles d'un adult destil·len maduresa i serenor.
No ens les mirem gairebé mai, les parpelles. Parlo de parpelles despullades, sense maquillatges.
Les nostres, alhora, no les podem veure mai, almenys no en directe.
En quantes escenes de pel·lícules els primers plans inclouen ulls tancats i, per tant, parpelles? I sempre tan boniques! No importa de qui siguin.
Mireu-vos les parpelles de la gent (mentre dormen, si pot ser). Un nou exercici quotidià que us durà per camins insospitats de benestar...
Per mi, les parpelles són la part més perfecta del cos humà. Us semblarà una bestiesa, però comentar les bestieses també ens fa més feliços, de tant en tant, no trobeu?
Quan et mires les parpelles d'algú, no pots dir si són boniques o lletges; són perfectes, senzillament. Estan envoltades d'un entorn privilegiat (pestanyes, celles, pell) i la mirada no es cansa mai de mirar-les.
Les parpelles d'una persona gran evoquen saviesa. Solen estar plenes d'arrugues, són entranyables.
Les parpelles d'un nadó són la bellesa en si mateixa.
Les parpelles d'una persona jove són llises, sinuoses, molt ben dibuixades.
Les parpelles d'un adult destil·len maduresa i serenor.
No ens les mirem gairebé mai, les parpelles. Parlo de parpelles despullades, sense maquillatges.
Les nostres, alhora, no les podem veure mai, almenys no en directe.
En quantes escenes de pel·lícules els primers plans inclouen ulls tancats i, per tant, parpelles? I sempre tan boniques! No importa de qui siguin.
Mireu-vos les parpelles de la gent (mentre dormen, si pot ser). Un nou exercici quotidià que us durà per camins insospitats de benestar...
que boniques, les parpelles... a mi també m'agraden quan s'obren i es tanquen molt de pressa, com la daisy del disney quan està enamorada, és molt divertit. jo no ho sé fer, però, a aquella velocitat.
ResponEliminaAra que he llegit el teu article entenc perque em sembla tan maco el Nil quan dorm...
ResponEliminaUn petó
Molts petons per a tu també, Elisenda! I també per a en Nil...segur que esta preciós, amb els ulls tancats o oberts!
ResponElimina