Llegeixo en un article de El País que la popularitat del globish no para de créixer.
Globish. Sembla un terme inventat per a la canalla. Té nom de gnom, follet del bosc, personatge de Tolkien...no trobeu? I resulta que designa una llengua!
A risc de semblar pedant i mal informada, tinc ganes d'expressar la meva opinió. Ja em disculpareu si la meva ignorància us ofèn. Només pretenc apel·lar al sentit comú, la veritat.
Què vol dir una llengua inventada a escala mundial per simplificar-ne una altra? Sí, ho heu endevinat: "glob" de global i la terminació "ish" en referència a la llengua anglesa. Què vol dir que s'ensenya com a tal? No en vam tenir prou amb el fracàs de l'Esperanto? I cal posar-li un nom i una gramàtica descriptiva específica en lloc de descriure el fenomen tal com és? Que no és preferible dir les coses pel seu nom? Anglès per a la comunicació. Anglès bàsic. Anglès simplificat. Llengua no literària. Anglès entenedor. Anglès estàndard, sense accent, sense afectacions, pobre, superficial, reduït, senzill, fàcil.
Ah, no: n'hem de dir "globish", que queda millor. I així ven més. El millor de tot, i ja em perdonarà el senyor Francesco Manetto, l'articulista del diari en qüestió, és que per il·lustrar la diferència entre l'anglès pròpiament dit i l'invent del globish agafa el fragment inicial del discurs d'investidura del president Obama i el "tradueix".
La cosa no té desperdici: o sigui, l'exemple es basa en un orador americà, en un discurs solemne i lingüísticament molt ric, que inclou expressions arcaiques i tot, que queda traduït al globish amb frases de complexitat mitjana, amb oracions passives incloses! No ho trobeu un exemple erroni i d'allò més garrafal? No es tractava de simplificar la llengua? I una estructura en forma passiva és bàsica? Entenedora? Simplificada? En què quedem, doncs?
Diguem les coses pel seu nom, si us plau. Ens agradin o no. L'anglès es parla a nivell global. D'acord. No s'hi pot renunciar. D'acord. Sovint la funció que ha de fer és purament comunicativa, i res més, sense floritures. D'acord. No cal aprendre a dir "He was given a warning" si podem dir "They gave him a warning". D'acord. La llengua literària (inversions, construccions de doble passiva, de passiva amb infinitiu, etc.) no és necessària per sobreviure. D'acord. No cal aprendre a parlar en Received Pronunciation (o RP, l'accent que s'imposava fa uns anys als locutors de la BBC). D'acord.
Però d'aquí a fer un refregit de l'anglès, anomenar-lo "globish" i donar-li estatus d'idioma (de moment ja està reconegut com a "dialecte internacional", terme que no havia sentit mai, d'altra banda) hi ha un pas, no? Ja en teníem prou amb el (respectable) "Spanglish"!
Com a guinda final, us explicaré una anècdota: ara resulta que l'emblemàtic "Yes, we can" s'ha convertit en un "Yes, we want" per promocionar les escoles bilingües a la Comunitat de Madrid. Si jo fos mare d'un alumne potencial d'una d'aquestes escoles, no l'hi portaria pas (a banda del fet que, tot i haver-n'hi de molt bones com una d'excel·lent a Alcorcón, no crec en les escoles bilingües com a concepte). Escola bilingüe? Però si el lema ja és incorrecte! "Yes, we want"? We want what?
Bon cap de setmana! Ai, no, bon weekend!
