L'altre dia, en un tros de terra despullat de prop de l'escola on he treballat fins abans de les vacances, un home plantava flors. L'endemà, en passar-hi altra vegada, uns pètals minúsculs d'un color lilós començaven a treure el nas. Un fet tan insignificant com aquest em va fer somriure durant tot el trajecte fins a casa, que dura aproximadament una hora i vint minuts.
El meu darrer dia a la feina en qüestió, uns alumnes de l'equivalent al nostre batxillerat van entrar a classe amb un ram de flors grogues collides del jardí de l'escola ficades dins d'un pot amb aigua. Vaig anar fins a casa amb el pot de vidre a la mà, sense deixar-lo ni un instant, mirant de no tombar-lo i a risc de semblar mig boja als altres passatgers del tren i vianants dels carrers que vaig recórrer.
Abans d'ahir, en uns balcons del centre de Fribourg van reaparèixer els testos a vessar de flors que havien decorat la ciutat des del juliol del mes passat, quan vaig aterrar-hi per viure-hi, fins aproximadament mitjans d'octubre.
Aquest matí, al mercat de Berna, em passejava entre parades i parades de plantes, flors, ornaments primaverals diversos i estris de jardineria de tota mena.
És el meu cantó més femení, segurament. És el meu vessant més cursi, segons com s'interpreti.
És la meva debilitat: les flors em tenen el cor robat.
El meu darrer dia a la feina en qüestió, uns alumnes de l'equivalent al nostre batxillerat van entrar a classe amb un ram de flors grogues collides del jardí de l'escola ficades dins d'un pot amb aigua. Vaig anar fins a casa amb el pot de vidre a la mà, sense deixar-lo ni un instant, mirant de no tombar-lo i a risc de semblar mig boja als altres passatgers del tren i vianants dels carrers que vaig recórrer.
Abans d'ahir, en uns balcons del centre de Fribourg van reaparèixer els testos a vessar de flors que havien decorat la ciutat des del juliol del mes passat, quan vaig aterrar-hi per viure-hi, fins aproximadament mitjans d'octubre.
Aquest matí, al mercat de Berna, em passejava entre parades i parades de plantes, flors, ornaments primaverals diversos i estris de jardineria de tota mena.
És el meu cantó més femení, segurament. És el meu vessant més cursi, segons com s'interpreti.
És la meva debilitat: les flors em tenen el cor robat.
les flors són alegres, boniques i de colors! les flors ens agraden! a mi m'encanten! i m'encanta plantar-les i que creixin, m'encanta plantar-les i pensar: "per què no creixen?", que també em passa. m'encanta fotografiar-les, imprimir les fotos i decorar-me la casa. m'encanta ensumar-les. m'encanta que me'n regalin. m'encanta regalar-ne. m'encanta passejar per jardins florits i sentir l'olor de primavera. m'encanta el perfum que tenen i el bon rotllet que em donen.
ResponElimina