Terra mullada

L'altre dia algú em va preguntar si, vivint a Suïssa, no trobava a faltar el caliu mediterrani. La pregunta sembla senzilla, de fàcil resposta. A mi, però, em va fer pensar. Què és, exactament, el caliu mediterrani? Segur que cadascú en donaria una visió ben diferent. Per mi, el caliu mediterrani és l'escalfor del sol, la llum natural, la brisa suau que es respira a prop del mar i, sobretot, sobretot, el caliu humà. La naturalitat, la proximitat, la facilitat amb què acollim els altres a "casa nostra". És cert; es troba a faltar, això.

Pregunteu-vos ara: quant fa que no passegeu? Quant fa que no sentiu l'olor de terra mullada? Quant fa que no aneu a ritme lent per la vida? Aquí és on jo penso que rau la saviesa del caliu suís. Natura per tot arreu, ritme lent. Cura antiestrès total i absoluta. Olor de net. Olor de terra. Mullada o no.

Tant si es treballa, com si es menja, com si es passeja, com si es comparteix un cafè; el ritme és un altre. És igual que us trobeu enmig d'una ciutat petita però atapeïda com ara Berna, o en un poblet recòndit com Rotkreuz, o fins i tot si us trobeu a la tan "avorrida" Fribourg (com me l'havien descrit tantes vegades abans d'arribar-hi), gaudireu del ritme. I això, per mi, també és caliu.

Llocs no típics ni tòpics especialment recomanats per a una cura antiestrès (tant és si disposeu d'hores, de dies o de setmanes): Schwarzsee (27 km de Fribourg), vall d'Emmental (60 km de Fribourg), Montreux (80 km), pobles del cantó de Zug (150 km).

Qui s'hi apunta?