Muntanyes. Senzillament magnètiques. Com costa, deixar de mirar-les!
Darrerament he tingut l'oportunitat de passar uns dies envoltada de diversos pics alpins del famós Berner Oberland suís que m'han permès retrobar-me un cop més amb la immensitat de la natura.
Escoltar l'imponent silenci d'aquestes muntanyes (sempre embolcallat d'un murmuri de fons, mescla de vent i fenòmens meteorològics varis) o el de les del nostre Pirineu, o el de les que siguin, és, per mi, la millor recepta per tornar a la rutina amb les piles ben carregades.
Un en deixo un tastet visual...
Com m'agrada llegir el que escrius de les per mi sempre estimades i respectades muntanyes allà on siguin! Costa deixa de mirar-les i encara més costa deixar de pujar-les, des del cim de cada muntanya en veus una altra que et deixa encisat i decideixes pujar-la i... realment és magnetisme.
ResponEliminaQue les gaudexis molt!
uooooooooooo, impressionants, espero que ens les pogueu presentar algun dia...:)
ResponEliminaEy! Sólo quería aclarar que aunque tu último post y el mío sean -ismos, no tienen nada qué ver, eh?
ResponEliminaPetons...