5 hores

Són les que he dedicat, un dissabte a la tarda, a obrir les orelles, els ulls i el cap per anar una mica més al fons de tot el que s'està coent "allà fora" mentre molts, començant per mi mateixa, anem repetint per enèsima vegada que "el món financer és tan abstracte per mi...No hi entenc res de res, no sé què puc fer per canviar tot això", etc. etc.

Les desglosso:

-dues hores per escoltar aquesta conferència del Joan Antoni Melé, subdirector de la banca ètica Triodos. És cert que de vegades utilitza la ironia amb un to per mi potser una mica desproporcionat, és cert que de vegades sembla que hagi estat víctima d'una revelació mística, però de debò que el missatge de fons hi és: útil, coherent i realista.

http://www.youtube.com/user/triodosbankspain?v=7ZcQZKj94vY&feature=pyv&ad=10079988110&kw=banca

-dues hores per veure Inside Job. La tenia pendent de feia mesos i per fi he trobat el moment per posar-m'hi. El millor, per mi, és el nerviosisme que desprenen molts dels entrevistats en les respostes. Amb la mirada i el balbuceig verbal ho diuen tot!

-una hora per navegar per Internet: Triodos Bank, Let's Make Money (l'altra pel·lícula que complementa a la perfecció Inside Job i de la qual només he pogut veure fragments al Youtube) i altres webs relacionades amb iniciatives per canviar el sistema poc a poc i amb bona lletra.

Evidentment, em queden moltes hores per fer deures, ara, i sóc conscient que tots no els podré fer. Per por, per inseguretat, per poca valentia...

En tot cas, aquesta era i és una altra assignatura pendent als meus prestatges, i començo a fer-hi espai.

Acabo agraint de tot cor a la Maria, la Mercè, la meva mare i el meu germà que insistissin tant perquè em posés al dia. Moltes, moltes gràcies.

Continuarà, espero...

Magnetisme

Muntanyes. Senzillament magnètiques. Com costa, deixar de mirar-les!

Darrerament he tingut l'oportunitat de passar uns dies envoltada de diversos pics alpins del famós Berner Oberland suís que m'han permès retrobar-me un cop més amb la immensitat de la natura.

Escoltar l'imponent silenci d'aquestes muntanyes (sempre embolcallat d'un murmuri de fons, mescla de vent i fenòmens meteorològics varis) o el de les del nostre Pirineu, o el de les que siguin, és, per mi, la millor recepta per tornar a la rutina amb les piles ben carregades.

Un en deixo un tastet visual...

Serendipity

(Avís: aquest article només és apte per a freaks dels idiomes com ara jo mateixa)

Fa exactament deu anys es va estrenar la pel·lícula Serendipity, protagonitzada per la Kate Beckinsale i en John Cusack. Com que es tractava de l'enèsima comèdia romàntica i la meva ració sol ser de només una a l'any, no la vaig anar a veure i, per tant, no puc jutjar si era de les bones, de les acceptables o de les directament patètiques.

El que sí que recordo va ser l'impacte que va deixar en mi el títol, que no es va traduir i que ningú no em va saber explicar, ni tan sols l'entrada d'un parell de bons diccionaris anglesos monolingües que corrien per casa. Vaig deduir que es tractava d'una barreja entre els significats de "casualitat", "providència" i "ni fet expressament".

Digueu-me repel·lent (ho sóc, ho sóc, ho sé), però des d'aquell moment he estat esperant l'ocasió de veure o sentir la parauleta en qüestió en algun llibre, publicació, sèrie, pel·lícula, documental o similar.

Deu anys, han calgut. Ahir, 10 de juny de 2011, un professor de l'escola nascut a Austràlia però d'orígens i família irlandesos la va fer servir a la sala de professors mentre comentàvem una activitat per fer a l'aula, en un context que em va permetre clavar-ne l'ús i el significat d'una vegada per totes.

Us poso en situació: fa dies que en una classe de 4t d'ESO els professors d'anglès i francès treballem conjuntament sobre els països francòfons i anglòfons de l'Àfrica, i vet aquí que dijous rebo el butlletí mensual de Metges Sense Fronteres amb un reportatge dedicat a la feina que s'ha fet des dels anys 70 als països de l'Àfrica. Evidentment, i vivint a Fribourg, la publicació és en francès.

Doncs bé: activitat per a la classe d'un divendres plujós de juny a última hora per a alumnes de 16 anys cansats, enamorats i amb unes ganes boges de marxar de l'escola? Per què haver de deduir si en francès diem "Le Rwanda" o "La Rwanda" quan ho podem buscar en un dels articles de la revista mencionada més amunt?

Ho heu endevinat: Serendipity!!! Ni fet expressament, com anell al dit, oli en un llum!

I ja està, ja heu llegit l'última freakada de la Montse!

Els altres i nosaltres

Sí, jo també sóc de les que estic bocabadada, astorada, al·lucinada, esparverada i, per què no dir-ho, completament indignada.

És fàcil dir-ho i difícil demostrar-ho si visc a 1000 km d'un país on molta gent ho passa malament a nivells i àmbits molt diversos quan jo gaudeixo de la calma social suïssa.

És fàcil dir-ho i difícil justificar-ho si no estic a l'atur, puc pagar la hipoteca i tinc la nevera plena.

És fàcil dir-ho i difícil defensar-ho si cada dia dormo en un llit d'IKEA, no baixo a cap plaça a recolzar ningú i, a sobre, no he pogut expressar la meva opinió a les urnes per qüestions logístiques, aquest cop.

Però, igualment, no puc acceptar que les persones amb més diners i més influència continuïn jugant al joc del luxe desproporcionat, al de la incoherència i la demagògia mentre molts anònims es lleven cada matí intentant que sigui un dia normal, de construcció constant d'un futur incert però inevitable.

Els polítics, els banquers, la policia...critiquem-los. Afrontem-los. De cara. I amb veu ben alta.

Però... i els altres? Què passa amb els altres? No direm res dels futbolistes amb sous astronòmics que es riuen de tot plegat? Ningú boicotejarà ni criticarà en David Beckam i la seva dona per haver llogat una casa que costa 110.000 euros al mes? Continuarem anant a veure pel·lícules de megaestrelles que es permeten sous indignants, els indignats? Permetrem que tantes i tantes empreses paguin alts càrrecs amb dietes, cotxes insultants, xofers i càrrecs de confiança sovint inútils mentre acomiaden dones embarassades de molt pocs mesos?

També estic indignada, per això.

M'encanta veure un bon partit del Barça o una bona pel·lícula, i hi ha famosos que em cauen bé sense ni tan sols conèixe'ls. Però els demano coherència, també.

Banquers a la presó, polítics als jutjats, empresaris al carrer...però també futbolistes, actors i paràsits socials varis (Paris Hilton, Justin Bieber i un llarg etcètera, i espero no ofendre ningú) a la llista dels indignants, si us plau.