L'acompanyament silenciós

Aquests dies em sento molt acompanyada. En veu alta però també en silenci.

A molts no us ho podré agrair mai en persona, bàsicament perquè potser alguns de vosaltres ni en sou conscients, que m'esteu acompanyant. I si he escollit precisament aquest moment per dir-ho és perquè fa anys que gaudeixo del suport i de l'amistat de molts vosaltres i ser aquí, a Fribourg, ha canviat la forma però no el contingut.

I, de fet, m'agrada haver tingut l'oportunitat de canviar les fórmules de comunicació amb vosaltres. Amb alguns hem passat de veure'ns en ocasions socials molt puntuals a escriure'ns parrafades per correu electrònic. Amb d'altres no ens escrivim gens sovint però en canvi cada cop que ens retrobem és com si fos ahir. Amb alguns no cal ni veure'ns ni parlar ni escriure, com aquell qui diu. Hi sou sempre i prou.

Aquests dies hi fa fred, a Suïssa. I m'encanta. Perquè al caliu de casa i dels llocs on la gent es reuneix per compartir-hi grans i petits moments jo hi veig les vostres cares, hi sento les vostres veus i m'alimento del vostre acompanyament silenciós.

Aquí hi ha roba estesa...

...i ja m'està bé, que n'hi hagi! Com sabeu, l'expressió s'utilitza quan no convé parlar de segons què perquè hi ha gent davant. En aquest cas, doncs, sou més que benvinguts.

Parlem de rentadores. De roba blanca i de roba de color. De roba delicada. De detergents líquids i en pols. De suavitzants i pastilles contra la calç.

A veure, siguem clars: algú s'han llegit alguna vegada el manual d'una rentadora? Jo, ho confesso, no ho he fet mai. Sempre he escoltat consells. Primer, de mares i àvies amb qui fas el relleu de les tasques de casa (quan ets adolescent, perquè et deixen sol; quan ets universitari o "erasmutari", per espavilar-te; però sobretot en independitzar-te!). Després, d'altres familiars propers, d'amics, coneguts o col·legues de feina. I, finalment, sempre pesques alguna conversa d'autobús amb mòbil del tipus "Paco, ya has puesto la lavadora?" o semblant.

La qüestió és si sóc l'única que ho fa així, "a sac", o som més, al club dels "la poso i ja està". Evidentment separo blanc i color (una altra gran polèmica, segons he pogut comprovar! Per mi blanc és blanc o beige molt clar o color os, però res més!), poso detergent (en pols, en el meu cas), suavitzant (el més neutre que trobo: això de les lavandes i les llimones, pel rentat, no m'acaba de convèncer) i pastilla clàssica Calgon (quan me'n recordo, que no és gaire sovint, ho reconec).

I ara, els grans dubtes existencials: quant us dura, un rentat normal i corrent? Quins són els avantatges d'un rentat molt més curt? Per a quines peces sí i quines no? I aquest sabó de roba delicada pel rentat a màquina, és útil, realment? On el poseu, al lloc del detergent o del suavitzant? O directament a dins, potser? Què considereu que és roba delicada? Perquè si és delicada, delicada, no la renteu a mà o bé la dueu a alguna tintoreria?

Em puc llegir el manual. Puc anar a veure com ho fa la mare, l'àvia, un germà, alguna cunyada, la sogra, l'amic o el conegut. Em puc comprar tots els productes del mercat. Amb tot, per mi posar una rentadora continuarà sense tenir gaire més secret, em sembla: separo la roba, poso els productes, selecciono un programa d'aigua freda o molt poc calenta i llestos.

Què, ho faig fatal? La roba prou bé que surt...


Avui, als 34 anys i dos mesos i mig, se m'ha acudit que podria començar-hi a pensar una mica més. I compartir-ho amb qui vulgui participar del debat una estona.

Bona rentada!

Mal de nit / Carta a un poeta

Fa temps escrivia la meva "Carta a un jove poeta", dedicada al meu germà Eloi després que li atorguessin el XVI premi de poesia Miquel Martí i Pol pel seu poemari Mal de nit. El recull ja ha estat publicat.

Avui no escric a un jove poeta. Avui escric a un poeta. Jove, potser. Però poeta, en el sentit més pur de la paraula.

El teu Mal de nit és una gran, grandíssima aportació literària al panorama de la poesia en català. I no em fa cap mena de vergonya dir-t'ho. M'és igual que l'Eloi Babí sigui el meu germà. O, més ben dit, no m'és gens igual, sinó que després d'haver llegit la teva poesia dic en veu ben alta que estem davant d'un poeta en majúscules.

Als altres, tampoc no em fa vergonya dir-vos que llegiu Mal de nit. Llegireu poesia. De molta qualitat.

Un tastet?


MIRATGE

Somio en nosaltres les nits de naufragi
i suplico per als dos auxili i tendresa
abans que el destí ens faci insalvables,
abans de l'estrall de l'amenaça.
Mentrestant
la paraula callada et segueix estimant,
dolcíssim miratge del nostre futur
que vull amb dolor darrere el silenci.
Així et mantinc, al present fràgil
i al pensament, mentida antiga
que em sobreviu abans d'enfonsar-me
a l'abisme opac de la realitat.

GENETS DEL XXI

La llum abandona el món.
Set genets porten malson
en un sord, mortal galop
final, termini de la por.

Vinguts en fosc de qui sap on.

EN TU L'ONADA

L'essència ets tu.
En tu l'onada.
Jo només sóc una àncora vella
cansada i feixuga al fons de la mar.

És l'aire qui t'abriva,
el sol i el migdia.
Mestressa sinuosa al cor de la llum,
navegues desperta la barca gosada
que solca valenta els camins de la sal.

L'essència ets tu.
En tu l'onada.
Jo dormo un son com d'àncora vella
caigut en un somni de quietud oxidada.



(L'acte de presentació del llibre es farà el proper dimecres dia 16 de novembre al Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès a dos quarts de vuit del vespre)