...i ja m'està bé, que n'hi hagi! Com sabeu, l'expressió s'utilitza quan no convé parlar de segons què perquè hi ha gent davant. En aquest cas, doncs, sou més que benvinguts.
Parlem de rentadores. De roba blanca i de roba de color. De roba delicada. De detergents líquids i en pols. De suavitzants i pastilles contra la calç.
A veure, siguem clars: algú s'han llegit alguna vegada el manual d'una rentadora? Jo, ho confesso, no ho he fet mai. Sempre he escoltat consells. Primer, de mares i àvies amb qui fas el relleu de les tasques de casa (quan ets adolescent, perquè et deixen sol; quan ets universitari o "erasmutari", per espavilar-te; però sobretot en independitzar-te!). Després, d'altres familiars propers, d'amics, coneguts o col·legues de feina. I, finalment, sempre pesques alguna conversa d'autobús amb mòbil del tipus "Paco, ya has puesto la lavadora?" o semblant.
La qüestió és si sóc l'única que ho fa així, "a sac", o som més, al club dels "la poso i ja està". Evidentment separo blanc i color (una altra gran polèmica, segons he pogut comprovar! Per mi blanc és blanc o beige molt clar o color os, però res més!), poso detergent (en pols, en el meu cas), suavitzant (el més neutre que trobo: això de les lavandes i les llimones, pel rentat, no m'acaba de convèncer) i pastilla clàssica Calgon (quan me'n recordo, que no és gaire sovint, ho reconec).
I ara, els grans dubtes existencials: quant us dura, un rentat normal i corrent? Quins són els avantatges d'un rentat molt més curt? Per a quines peces sí i quines no? I aquest sabó de roba delicada pel rentat a màquina, és útil, realment? On el poseu, al lloc del detergent o del suavitzant? O directament a dins, potser? Què considereu que és roba delicada? Perquè si és delicada, delicada, no la renteu a mà o bé la dueu a alguna tintoreria?
Em puc llegir el manual. Puc anar a veure com ho fa la mare, l'àvia, un germà, alguna cunyada, la sogra, l'amic o el conegut. Em puc comprar tots els productes del mercat. Amb tot, per mi posar una rentadora continuarà sense tenir gaire més secret, em sembla: separo la roba, poso els productes, selecciono un programa d'aigua freda o molt poc calenta i llestos.
Què, ho faig fatal? La roba prou bé que surt...
Avui, als 34 anys i dos mesos i mig, se m'ha acudit que podria començar-hi a pensar una mica més. I compartir-ho amb qui vulgui participar del debat una estona.
Bona rentada!
La educación física
Fa 6 mesos
Jo ho faig de la següent manera:
ResponEliminaPas 1.
Buidr el cistell de la roba bruta davant la rentadora.
Pas 2.
Obrir la porta de la rentadora
Pas 3.
Amb una pala omplir la rentadora mentre es crida "Más madera, más madera, es la guerraaa!"
Pas 4.
Entatxonar una mena de bomba Orsini plena de detergent líquid i tancar la porta.
Pas 5.
Seleccionar un programa amb algun criteri. Jo ho faig per simpatia, en aquest cas Rápido 30º
Pas 6.
Iniciar el rentat
Pas 7.
Un dels més difícils, però a la vegada important. Obrir ràpidament el calaixet per veure quin s'omple d'aigua i, atenció, posar el suavitzant al que no té aigua. Aquest és un secret que vaig descobrir d'unes senyores que estaven d'akelarre a la sala d'espera del pediatra.
Pas 8.
Amb la mateixa pala (recomanem pala i no forca per no foradar la roba) recollir la roba que ha quedat per terra i deixar-la al cistell esperant el seu torn.
I amb aquest 8 pasos anireu nets i polits.
Un altra dia us explicaré el 9 meravellosos pasos a seguir per planxar.
Genial, anònim! Moltes gràcies...i si ens vols dir qui ets, encara millor!
ResponEliminaei! l'oscar va veure un documental a la tele ( no és conya) i ara no hi ha cap taca que se li resisteixi!!!! li diré que es passi pel bloc i te'n faci cinc cèntims.
ResponEliminaJo la veritat és que fins que no vaig tenir al a senyora Laia no hi vaig pensar mai a la vida, però se m'omplia tot de merda ( en sentit literal i figurat) i vaig comprar tots els lleva taques del món, i hem fet un màster i ara puc dir, sense cap mena de dubte, que l'Oscar és un expert! Jo, símplement, vaig fent i rento a mà.
:)