L'acompanyament silenciós

Aquests dies em sento molt acompanyada. En veu alta però també en silenci.

A molts no us ho podré agrair mai en persona, bàsicament perquè potser alguns de vosaltres ni en sou conscients, que m'esteu acompanyant. I si he escollit precisament aquest moment per dir-ho és perquè fa anys que gaudeixo del suport i de l'amistat de molts vosaltres i ser aquí, a Fribourg, ha canviat la forma però no el contingut.

I, de fet, m'agrada haver tingut l'oportunitat de canviar les fórmules de comunicació amb vosaltres. Amb alguns hem passat de veure'ns en ocasions socials molt puntuals a escriure'ns parrafades per correu electrònic. Amb d'altres no ens escrivim gens sovint però en canvi cada cop que ens retrobem és com si fos ahir. Amb alguns no cal ni veure'ns ni parlar ni escriure, com aquell qui diu. Hi sou sempre i prou.

Aquests dies hi fa fred, a Suïssa. I m'encanta. Perquè al caliu de casa i dels llocs on la gent es reuneix per compartir-hi grans i petits moments jo hi veig les vostres cares, hi sento les vostres veus i m'alimento del vostre acompanyament silenciós.