Em fa gràcia

Aquests dies comença a fer fred, en terres helvètiques. Encara és un fred agradable, que pren més força als matins i als vespres, i que permet anar vestit de tardor, ja.

I em fa molta gràcia observar la gent. Als autobusos, als trens, pel carrer. Tothom va "nou". Bolsos que encara no estan ratllats, pantalons amb els baixos ben nous, jerseis sense "boletes", jaquetes amb els colls impecables, sabates sense els talons desgastats.

I és curiós veure l'efecte "dilluns", sobretot entre els joves. Puges a l'autobús o al tren a primeríssima hora i l'adolescent de torn va amb les bambes d'últim crit que encara brillen, la joveneta ultramaquillada porta un jersei preciós que hauria de reservar per alguna altra ocasió perquè molt probablement acabarà fet miques en pocs dies pel pes de la bossa escolar, la mare orgullosa de la trena engominada de la seva nena li ha comprat la darrera invenció de la Hello Kitty (algú em pot explicar el per què del renaixement del fenomen, per cert?) i el jove executiu amb el vestit Calvin Klein d'estrena, també.

Fa goig, estrenar, i tant que sí! Però em fa gràcia comprovar que, un cop més, els humans som d'allò més previsibles. Comença a fer fresca? Dissabte a comprar. Dilluns a estrenar.