Són els que, per exemple, explica l'Aileen Finlay, coordinadora del taller al qual he tingut el privilegi d'assistir fa uns dies a Edimburg. L'Aileen es dedica principalment a anar d'escola en escola i de centre en centre explicant contes a joves i adults amb algun grau de discapacitat física o mental.
Com se'n surt? Afegint-hi elements diversos de percepció sensorial per fer-los sentir el mateix que sentim nosaltres quan escoltem un conte: emoció, interès, alleujament, catarsi personal. Per això acompanya la veu amb objectes que el públic pot tocar, agafar i fer circular, a més de cançons, repeticions, moviment, etc.
I és que, pensant-hi una mica, escoltar un conte (si ens l'expliquen bé, és clar) sempre ho és, de terapèutic, tinguem l'edat que tinguem. Quant fa que no ens expliquen un bon conte? Jo aquests dies n'he sentit uns quants, tant al taller com a una vetllada per a adults durant la qual se'n van explicar tres de llargs i molt inspiradors.
Feia anys que no me n'explicaven cap. Molt probablement els que fa pocs anys que heu estat pares no podeu dir el mateix, i també molt probablement esteu tornant a reviure i gaudir de l'experiència, si bé potser encara no heu tingut temps per aturar-vos i pensar-hi.
Per als que no recordeu quan va ser l'última vegada, una petita recomanació: busqueu algun bon contista i deixeu-vos sorprendre! L'efecte balsàmic és immediat.
Bon conte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada