Termes impossibles

Reprenc la rutina quan molts de vosaltres comenceu les vacances, o sigui que, abans que res... gaudiu-ne de valent, que us les mereixeu molt!

Avui em venia de gust parlar de retrobaments, de paisatges, de descobertes i de moments de parèntesi estiuenc i resulta que, llegint un article publicat a l'edició digital de "El País" d'avui, me n'han passat les ganes.

I és que, a data d'avui, "Wall Street arrastra al Ibex mientras sigue el acoso sobre la prima de riesgo". Com que no sóc ni economista, ni he estudiat res que s'hi assemblés, i sóc molt, però que molt ignorant en matèria financera i de conjuntura econòmica mundial, he decidit il·lustrar-me una mica i llegir un article (que suposo que pretenia ser) didàctic sobre el terme "prima de riesgo" i m'hi he trobat això.

Ja em perdonareu, però, per mi, res del que s'hi explica no té cap sentit. Què vol dir que les tres agències de qualificació més importants del món decideixen quina nota posen als valors negociats? Què vol dir que els inversors compren deute? Què vol dir que els mercats tenen el poder d'arrossegar tot un país?

"Acoso sobre la prima de riesgo", "tensión de los mercados", "ola especulativa"... però que ens hem tornat bojos del tot o què?

Termes impossibles. Vet aquí el que són, per mi, tots aquests neologismes derivats de la crisi.

Quan érem petits, a l'escola, sovint algun nen o nena preguntava: qui és el "rei" del món? I els adults reien.

Doncs mira, jo tinc 33 anys i avui he après que els reis del món ja no són ni els diners, ni els mercats, ni els inversors, sinó uns senyors encorbatats que es diuen Standard & Poor's (el nom no deixa de ser irònic, per cert), Moody's (una altra ironia: depèn de l'humor amb què es lleven...) i Fitch. I me'n dec deixar molts més, és clar.

Realment, tot plegat és un "Inside Job" del qual no puc ni vull participar.