Renaixences

El rellotge de l'estació de Papiermuhle (poblet proper a Ittigen, on treballo, a molt pocs quilòmetres de la ciutat de Berna) ja té agulles.

Si ho recordeu, el mateix dia que davant meu, al tren, es va asseure un home sense nas, em vaig adonar que el rellotge de l'estació on va pujar no tenia agulles. Doncs bé, avui el rellotge ja funcionava correctament. Curiós que, només uns metres més enllà, uns antics bidons de ferro vells i del tot rovellats aixopluguessin plantes i flors a punta pala, com si la vellesa volgués fer un espai a la bellesa.

M'han agradat, aquests dos canvis en el temps i l'espai: el rellotge acull les agulles i els bidons abandonats acullen les plantes, com si tot renasqués donant sentit a l'ara i l'aquí.

Molt abstracte, tot plegat, però molt bonic. O això he pensat jo. I venint de les "Confessions" de l'altre dia, ja tocava.