Davant de la tisorada, del vessament de cru al golf de Mèxic, de la inestabilitat de l'euro, de les vagues generals a Grècia, de les camises vermelles a Tailàndia i de tantes i tantes altres informacions que m'envolten i em sobrepassen, m'he aturat i he fet com a la pel·lícula Àgora, on de sobte tot apareix com un punt minúscul a l'univers, i la vida, més enllà de la paradoxa i la paranoia, segueix el seu curs inexorable.
Fins i tot quan l'aclaparament ens envaeix, com a mi ara mateix. Quanta fragilitat, quanta lluita, quanta impotència. A parer meu, la música i la lletra de la cançó Gravity, de Coldplay, il·lustren aquest sentiment perfectament.
Fins i tot quan l'aclaparament ens envaeix, com a mi ara mateix. Quanta fragilitat, quanta lluita, quanta impotència. A parer meu, la música i la lletra de la cançó Gravity, de Coldplay, il·lustren aquest sentiment perfectament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada