Em pregunto... moltes coses, com tothom, imagino.
Les més irrellevants, però també curioses, són les que potser algú em podria respondre. Per exemple:
-Per què ja gairebé ningú parla de la grip A? La pandèmia del segle...???
-Per què la Jennifer Aniston fa sempre el mateix paper? No es cansa? Acabo de veure Love Happens per Internet i no sé ni com l'he poguda acabar. Sé que contra gustos no hi ha res escrit, però és TAN previsible, el guió...
-Per què a Haití? Havia de passar precisament allà, ara que començaven a gaudir d'una "certa" tranquil·litat? Que ningú interpreti que "voldria" que passés a cap altre lloc, eh?
-Per què Inglourious Basterds només va rebre un premi (merescudíssim, per cert, el d'en Christoph Waltz) als Globus d'Or?
-Per què sempre que ens hem equivocat de direcció en un carrer i anem sols, no girem cua directament sinó que fem veure que ens aturem, que pensem, que ens hem oblidat alguna cosa, ens palpem les butxaques, etc.?
-Per què quan algú llegeix davant nostre en un transport o lloc públic sentim la curiositat d'esbrinar què llegeix, exactament?
-Per què ens sentim tan incòmodes i el temps passa tan a poc a poc quan pugem o baixem amb algun desconegut en un ascensor?
-Per què (a parer meu) la imitació de la Teresa Forcades del Polònia és tan mediocre?
-Per què hi ha tants grups musicals que es reuneixen al cap de molts anys d'haver desaparegut per fer gires i àlbums recopilatoris quan enyoren la fama o els diners?
-Per què les arribades als aeroports són sempre tan recomfortants de veure? (com ens recorda la pel·lícula Love Actually)
-Per què el febrer té 28 o 29 dies i no els altres mesos? Quina aleatorietat va fer que fos el febrer, el mes "recuperador"?
-Per què no se m'acut res més, ara com ara?
Qui s'anima?
Les més irrellevants, però també curioses, són les que potser algú em podria respondre. Per exemple:
-Per què ja gairebé ningú parla de la grip A? La pandèmia del segle...???
-Per què la Jennifer Aniston fa sempre el mateix paper? No es cansa? Acabo de veure Love Happens per Internet i no sé ni com l'he poguda acabar. Sé que contra gustos no hi ha res escrit, però és TAN previsible, el guió...
-Per què a Haití? Havia de passar precisament allà, ara que començaven a gaudir d'una "certa" tranquil·litat? Que ningú interpreti que "voldria" que passés a cap altre lloc, eh?
-Per què Inglourious Basterds només va rebre un premi (merescudíssim, per cert, el d'en Christoph Waltz) als Globus d'Or?
-Per què sempre que ens hem equivocat de direcció en un carrer i anem sols, no girem cua directament sinó que fem veure que ens aturem, que pensem, que ens hem oblidat alguna cosa, ens palpem les butxaques, etc.?
-Per què quan algú llegeix davant nostre en un transport o lloc públic sentim la curiositat d'esbrinar què llegeix, exactament?
-Per què ens sentim tan incòmodes i el temps passa tan a poc a poc quan pugem o baixem amb algun desconegut en un ascensor?
-Per què (a parer meu) la imitació de la Teresa Forcades del Polònia és tan mediocre?
-Per què hi ha tants grups musicals que es reuneixen al cap de molts anys d'haver desaparegut per fer gires i àlbums recopilatoris quan enyoren la fama o els diners?
-Per què les arribades als aeroports són sempre tan recomfortants de veure? (com ens recorda la pel·lícula Love Actually)
-Per què el febrer té 28 o 29 dies i no els altres mesos? Quina aleatorietat va fer que fos el febrer, el mes "recuperador"?
-Per què no se m'acut res més, ara com ara?
Qui s'anima?
La dels grups musicals és fàcil: pasta. Encara que els sorti per les orelles en volen més.
ResponEliminauf... jo anava a posar un "per què" massa trist, millor torno demà, a veure si estic animada, valens? oh, no, no, espera, me'n ve un: per què antònia font no treu un disc nou JA? aquest podria valdre? ;)
ResponEliminaMe estáis picando, lo sé, me estáis picando... No preguntéis tantos porqués, porque corréis el riesgo de que alguien os conteste...
ResponEliminaQuien se pica ajos come.
ResponEliminaContesta, si et plau, contests!! després de la teva teoria anticonceptiva, no em vull perdre la teva teoria sobre el fet que Jennifer Aniston no s'hagi casat!!!
ResponEliminaSra. Saeki! Que bé que hagis escrit! Has tancat el teu blog! I jo que volia recomanar-te llibres de l'Anna Gavalda que crec et poden agradar... T'ho envio per mail?
ResponEliminaSra Saeki, "CANSAT", no CASAT, Jennifer Aniston no s'ha CANSAT... Siempre pensando en lo mismo... :-P
ResponEliminaSra Babí, recuerde que Mr Abbot gestiona un blog que recibe comentarios y reseñas sobre libros. Puedes estar segura que está abierto a tu colaboración.
Sr Zhivago... mmmmm ajos mmmmm... me encantan!
Si, he tancat el blog per falta de idees i temps. Com ja vaig informar, els reis m'han portat els Sims 3 i no tinc temps per escriure. Ja sabeu, em passo tot el dia intentant que els Sims es casin entre ells!!
ResponEliminaSi, envia'm un mail!!
Què són els Sims 3? Dec ser una mica ignorant en matèria de...què exactament?
ResponEliminaLos Sims es un simulador social, un software para entrenarse en cómo manipular a la gente y conseguir que su vida se ajuste a tus deseos. Además te permite ser un mini-arquitecto y mini-decorador (hasta hay una expansión de los Sims Ikea). Por estas características, fue el primer videojuego que atrajo a una masa crítica de mujeres hacia los pcs o las consolas, antes de la aparición de la Nintendo DS o la Wii, modificando los parámetros de los gurús del marketing que creían que este entretenimiento sólo era vendible para hombres. Sims 3 es la tercera entrega del juego.
ResponEliminaCaram, moltes gràcies per la info, doncs! No en tenia ni idea...
ResponEliminaL'expansió Ikea a casa meva està prohibida!!Ja en tinc prou en veure les cases de decoració clònica de tothom.
ResponEliminaPer a mi és com seguir jugant amb els Playmobils, sense fer un escampall a terra.
Per què cada cop menys et posen tovallons (ni que sigui de paper) a la terrassa d'un bar?
ResponElimina