dimecres, 16 de desembre del 2009

Calendaris


Amunt, avall, llums, gent carregada de paquets, reclams comercials per tot arreu, nanos embolicats amb gorros i bufandes, els no tan nanos també, trànsit, soroll, música, voreres atapeïdes... us sona?

El calendari nadalenc obliga! Però obliga ben a gust, què caram!

I sí, tots tenim un racó una mica menys nadalenc a dins, ja sigui per alguna absència, algun rebot personal amb el món mundial o algun forat al cor difícil d'omplir amb superficialitats. N'estem envoltats, de superficialitats. Tot l'any. Només que ara ens les emboliquen amb paper de regal.

Malgrat tot, malgrat el bombardeig publicitari, malgrat les imposicions comercials i malgrat l'absurditat que viu el planeta en general, jo li faig l'ullet al calendari.

Aviat passarem full i en trobarem un de nou, de calendari. El del 2010. Qui sap el que ens reserva... mentre no hi arribem, us desitjo de tot cor a totes i tots uns molt bons dies prenadalencs, unes bones festes i un bon exercici de balanç de l'any 2009. Segur que si busqueu bé, per petita que sigui, hi ha alguna petita gran alegria per recordar-lo!

Al sac de les tristeses hi farem un llaç, mentrestant, esperant que cicatritzin amb el temps, almenys. Humanament, potser no som capaços de més.

Per part meva tanco la paradeta fins la tornada!

Ens retrobem el gener de 2010?

dijous, 10 de desembre del 2009

Lavabos

M'he decidit a escriure sobre els lavabos. Que ningú s'escandalitzi; no faré ús de la tantes vegades comentada escatologia catalana ni res d'això.

Simplement, fa temps que em fixo en els tòpics que envolten aquests espais tan necessaris per a tothom i ara, que visc a Suïssa, encara m'hi fixo més.

En primer lloc, acotaré l'objecte del meu article: no parlaré dels lavabos que cadascú té a casa seva, sinó dels que es troben en espais públics. Però ja afegeixo que parlar dels lavabos de cadascú també seria força interessant: des de la gent que té la tassa separada de la zona de bany (pica, dutxa o banyera i armariets, etc. com passa a països com França), fins al clàssic dilema d'on i com posar els rotlles de paper de recanvi (en un d'aquells pals decoratius? en un prestatge? a terra?) el tema donaria realment per molt.

Si entrem en matèria, podríem començar dient que l'experiència d'anar al lavabo d'un espai tan compartit pot resultar de molt desagradable a només agradable, mai més enllà. Els elements que estan en joc són, a parer meu, els següents (i no per ordre d'importància, això depèn força de cadascú, no trobeu?): mida de l'espai, grau de netedat de l'espai, il·luminació, utensilis varis i recanvis (paper, cadena, escombreta, bosses higièniques, paperera, penjadors), tancament de les portes i grau de pintades que contenen, zona externa (piques, aigua, sabó, tovalloletes de paper o eixugamans, miralls, papereres) i indicadors de gènere als accessos.

Les coses que he pogut constatar en els darrers mesos són:

-tots els lavabos del país que he visitat (independentment del cantó i del tipus de local) tenen penjadors a dins. Us semblarà una bestiesa, però ho trobo bàsic, sobretot a l'hivern i sobretot si ets dona i portes bossa de mà. No entraré en detalls, però els equilibris que cal fer si no vas amb ningú que t'ho pugui estar aguantant a fora són rocambolescos.

-enllaçant amb el punt anterior, molts d'aquests lavabos no constituirien cap problema sense penjadors, perquè absolutament tothom va al lavabo deixant les seves pertinences a fora fins i tot si no estan vigilades (bars, restaurants, biblioteques, trens). La confiança entre habitants és màxima!!!

-només he vist portes pintades a les biblioteques (i què serien les portes de les biblioteques sense pintades? Si un es distreu i tot, llegint-les!).

-els indicadors de gènere són gràfics o tipogràfics, però són clars. M'havia passat d'anar a llocs "de disseny" de Catalunya o Espanya on la feina era teva per saber si allò indicava home o dones.

-tots, repeteixo, TOTS els lavabos on he anat (fins i tot als llocs més dubtotos, com ara pubs, discoteques, passeigs vora llacs, zones turístiques) estaven NETS, tenien paper de recanvi i el terra trepitjable. N'extrec dues conclusions: la primera (òbvia i força previsible, d'altra banda) és que els suïssos són nets; la segona (agradablement sorprenent) és que l'hàbit és educable. Es contagia. Per vergonya. Per pudor. Per por. Pel que sigui. El turista ho aplica. L'immigrant d'una altra cultura també.

Dos exemples il·lustratius de la ciutat de Berna: un bar repetitot a la Kramgasse (The Blue Cat per qui hi vulgui anar, molt acollidor i coquetó) tenia un lavabo minúscul però tan enginyosament dissenyat que hi havia lloc per un penjador, paper de recanvi amb gira inicial decorativa inclosa i tot el que he comentat anteriorment. Un restaurant de la Postgasse on fan uns musclos al vapor increïblement bons (musclos, a Berna? Sí, sí!) té el lavabo al carrer, a disposició de tothom (a la part del darrere, que dóna al clàssic racó de recollida d'escombraries, caixes de reposició dels restaurants, etc.) impecable!!! Hi van els clients, el personal, els turistes, els passavolants... tot quisqui, vaja. I està net i polit que dóna gust!

Doncs apa, ja ho sabeu: podeu anar als lavabos suïssos de tot arreu i de tota mena ben tranquils.

I m'apunto al carro dels contagis d'hàbits culturals d'aquest tipus! Qui més?

dimecres, 2 de desembre del 2009

El fenomen Larsson (II)

Com anava dient...

abans d'entrar pròpiament a citar els exemples que il·lustren part del que comentava a l'article anterior, deixeu-me incloure un parell o tres d'informacions més sobre l'Stieg Larsson, per no fer una segona part tan tiquis-miquis i per animar la gent que encara no el coneix a llegir la seva trilogia. De més a menys sabut:

1) L'Stieg Larsson va morir d'un atac de cor pocs mesos després d'haver lliurat els tres llibres a l'editorial, però poc abans que es publiquessin i es venguessin com a xurros! Ironies del destí...

2) La seva companya després de molts anys no ha vist ni una trista corona de beneficis perquè no estaven casats i la llei d'herències i patrimoni sueca és hiperestricte amb el tema! Sembla una bufetada al seu esperit progressista i feminista, oi? Els rumors, a més, apunten a una possible col·laboració entre tots dos, i els rumors més agosarats afirmen que en realitat és ella qui paria les idees per als llibres, i ell les redactava.

3) La loteria se l'emporten son pare i son germà, amb qui no es parlaven des de feia anys. Us recorda alguna cosa, això de tenir una família desestructurada amb gent que no es parla entre si? Els Vanger? Els Salander? Mmm...

4) Hi ha hagut tal rebombori mediàtic a Suècia que hi ha gent de tot el món que ha enviat donatius anònims a la companya d'en Larsson. Jo, per part meva, mentre això duri no em compraré cap dels seus llibres. Biblioteques al poder!

5) Sabíeu que hi ha un quart volum de Millennium a l'ordinador del Larsson? La seva companya va amenaçar de no lliurar-lo a cap editorial si no percebia almenys una part dels beneficis generats. Ben fet! Ni que sigui perquè no s'ho embutxaquin els altres dos, tu! Esperarem pacientment el quart volum doncs (si pot ser amb menys errors tipogràfics i de tota mena a l'edició catalana... gràcies).

Passo a les citacions, doncs (i sí, els menys "freaks" podeu deixar de llegir, ja).

Referencio pàgines de Columna però també capítols, per si algun lector s'anima a contrarestar-ho amb les traduccions a d'altres llengües...

-Texans i camisa o vestit? (lapsus del mateix Larsson, sembla) (2n llibre, cap. 3 al final de la pàgina 77 la Lisbeth es posa uns texans, a la 85 se'ls estripa i a la 87 es treu un vestit!!!)

-Domino Fashion o Domingo Fashion? (2n llibre, cap. 18 pàg 406, primers paràgrafs).

-Photshop o Fotoshop? (3r llibre, cap. 16 pàg. 462, primers paràgrafs)

-Nils Bjurman o Lars Bjurman? (3r llibre cap. 19 pàg. 539 primers paràgrafs). Lapsus Larsson?

-pis de 22 habitacions o de 21? (2n llibre cap. 30, pàg. 705 darrer paràgraf/3r llibre cap. 16 pàg. 445 darrers paràgrafs). Lapsus Larsson?

I perquè no tinc la paciència de rellegir-me certes planes del primer llibre on hi ha errors gramaticals o expressions poc genuïnes en català (per exemple: a dir veritat, devien de ser), de picatge, etc. que si no...

En qualsevol cas, gràcies per la vostra, de paciència!

dimarts, 1 de desembre del 2009

El fenomen Larsson (I)

En 19 dies m'he llegit els tres llibres que conformen la trilogia Millennium del suec Stieg Larsson. No és cap fanfarronada, ara disposo de temps lliure i la lectura d'aquestes obres m'ha enganxat des del primer moment, com a gran part de la població que les ha llegides.

A banda d'agradar-me molt la trama, l'enfocament i el missatge clarament progressista i feminista que se'n desprèn, reconec que no som davant d'un escriptor literàriament impecable, però sí que admiro la seva capacitat de crear personatges magnètics com el de la Lisbeth Salander i de conduir el lector per històries poc realistes a estones però molt ben relligades i narrades.

Destaco també la solvència informativa d'en Larsson que, com a bon periodista, es documenta abans d'escriure res. Si bé és cert que alguns fragments de la trilogia poden ser titllats de pura fantasia cinematogràfica, també ho és que l'autor coneix bé els secrets geopolítics i culturals dels móns que descriu.

Però ja s'ha dit molt sobre la trama i sobre l'Stieg Larsson. Jo més aviat voldria compartir amb vosaltres alguns aspectes curiosos de la versió catalana editada per Columna entre els anys 2008 i 2009.

Com que potser m'allargaré, miraré de dividir aquest article en dues parts per no cansar-vos, d'acord? A la primera part em referiré a aspectes més generals i, a la segona, us proposaré un llistat d'exemples concrets per il·lustrar les meves reflexions, per als més "freaks", com ara jo mateixa.

Comencem. Ah! I si no heu llegit els llibres, no patiu, no en desvetllaré cap aspecte clau.

-Els tres llibres han estat traduïts per quatre persones diferents: dues el primer volum (sempre és sospitós quan un llibre el tradueixen dues persones alhora: col·laboració per la dificultat, nipotisme supervisat, terminis massa justos i, per tant, traducció fragmentada?) i dues el segon i tercer, respectivament.

-El primer volum conté una gran quantitat d'errors gramaticals, de picatge o lapsus en general. A qui o què ho hem d'atribuir? A traductors poc solvents? A correctors poc concentrats? O, el més probable, a uns criteris editorials mancats de rigor, temps i diners raonables per fer la feina? Al tercer llibre també hi ha alguns errors, però en menor mesura. Al segon només hi he trobat un petit lapsus que sembla comès pel propi autor.

-Els tres llibres contenen un alt grau de detallisme pel que fa a la indumentària i l'alimentació dels protagonistes. El més curiós, és, per exemple, constatar que al primer llibre sovint es mengen pizzes, sandvitxos, torrades, costelles de xai, etc. La varietat és notable. Al segon, per contra, es mengen bàsicament torrades amb mantega i al tercer, tot i que hi ha una mica més de varietat, les torrades amb mantega passen a ser torrades amb mermelada de taronja o gerds. Sembla una xorrada, però caldria revisar els originals en suec (o d'altres traduccions) per comprovar si l'autor hi posa més o menys èmfasi o són els traductors els que han optat per simplificar-se la vida i saltar-se els referents culinaris culturals en certs casos. Una altra cosa que crida l'atenció és que només al segon llibre el traductor es permet la llicència d'inserir-hi notes per aclarir aspectes de caire lingüístic o cultural.

-Quan els personatges es traslladen i agafen roba de recanvi i altres objectes personals, sempre es parla d'"estris de neteja" i t'imagines la Lisbeth, en Mikael o la Susanne Linder amb el Cillit Bang, una escombra o un Mr. Propper. No seria millor referir-s'hi com a productes personals, o d'higiene personal, o fins i tot estris, si es vol, però personals, o d'higiene, de necesser, etc. ?

-Com és possible que en una mateixa plana del segon llibre la Miriam Wu porti roba de Domino Fashion i de Domingo Fahion? En què quedem? I que les imatges que rep l'Erika Berger al tercer llibre hagin estat retocades amb Photoshop i unes línies més avall amb Fotoshop?

-Per què al segon llibre la Lisbeth viu en un pis de 22 habitacions de les quals només n'ha moblat quatre i al tercer són vint-i-una habitacions i només tres de moblades?

-Què ho fa que un personatge tan important com l'advocat Nils Bjurman es transformi en Lars Bjurman al tercer llibre? En Lars és el marit de l'Erika!

Sí, sí, d'acord, tot plegat són detalls irrellevants i que no impedeixen seguir la lectura en cap moment, però, amb l'èxit que ha tingut aquesta trilogia i el rendiment que n'han tret les editorials, com és que no s'han corregit aquests errors en les edicions posteriors? Del segon llibre, per exemple, n'hi ha quatre, ja!

Sóc traductora i en algunes ocasions he exercit de correctora. Sé que la feina no és fàcil, que els terminis són impossibles i que els sous fan riure. També sé que moltes vegades els responsables de certes incoherències o errors són els propis editors, i no pas els lingüistes en si.

Només demano una mica de rigor, si us plau! I en llengua catalana, darrerament, en veiem poc, de rigor.

Demà més Larsson per qui hi estigui interessat!