Pros & Cons (II)

Els convidats són els pros, avui!

M'estalviaré de comentar els clàssics, però no anomenar-los, ni que sigui de passada, seria un pecat.

El color predominant d'aquest país és el verd i, això, venint d'un lloc on precisament el verd es veu poc, s'agraeix. Aquest color implica, a més, una olor molt particular, aire fresc a tothora, zero xafogor a l'estiu i pluja renovadora regularment.

Continuo, evidentment, per la gastronomia: xocolata de tot tipus, formatges de tota mena, salsitxes per triar i remenar.

(ja us ho he dit, que no anomenar-ho seria un pecat.... )

Acabo parlant de tòpics amb els més genèrics: puntualitat, silenci, qualitat.

I els deu guanyadors, per curiosos i per genials, en la meva humil opinió, són:

1) El transport públic és una autèntica meravella. Trens, autobusos, trolleys, tramvies, funiculars, llançadores. Puntuals, és poc. Silenciosos. Comfortables. Envejables. Quin plaer, poder sortir de casa a l'hora que toca, i no una estona abans "per si de cas em falla el tren, o el bus, o el que sigui".

2) La gent és EDUCADA. A qualsevol edat. En qualsevol àmbit i situació. No he vist ningú escopir pel carrer, encara. No he vist ningú llençant un paper a terra. No he vist cap adolescent parlant a crits. No he vist cap nadó o petit fent una escena en un lloc públic. No he vist cap avi o àvia queixant-se dels joves. No he vist cap persona de cara al públic que no somrigués. No he entrat ni sortit de cap lloc que no em diguessin "bonjour" o "merci, madame, bonne soirée!".

3) Us podeu creure que quan un grup d'adolescents fa "botellón" en un parc o zona pública ho fan en silenci? Us podeu creure que quan acaben ho recullen tot? M'ho havien explicat i no m'ho creia, la veritat. Ara ja ho he vist diverses vegades amb els meus propis ulls (i t'entenc, Ignasi)!

4) El ritme és un altre. A la feina, en el caminar pel carrer, en el fer les coses. Calma. Calma. Calma. Sense pressa. Però sense pausa (a excepció feta dels restaurants, ja ho vaig explicar als cons, això, si ho recordeu).

5) Els llogaters estan més que protegits per la llei. Per exemple, si la hipoteca de l'edifici on viuen baixa, el preu de lloguer s'ha de modificar a la baixa per llei. Si el propietari vol augmentar el preu dels lloguers, ha de demostrar legalment que la hipoteca ha pujat. Si no, el preu es manté invariable durants els anys que siguin. Si el llogater gasta menys aigua o menys calefacció que el que està calculat dins el preu del lloguer (només es paga la llum a part, generalment), el propietari ha de retornar els diners corresponents quan acaba l'any. No ho trobeu magnífic? "Igualito que en España", vaja.

6) Hi ha deixalleries o punts verds a casa barri. Per tant, no hi ha l'excusa de "quina mandra, ara, anar fins a la deixalleria!" Olis, vidre, plàstic PET, plàstic no PET, roba, al·lumini, paper, brossa, compost, etc.

7) La concil·liació de la vida laboral i familiar és digna d'admiració. Horaris de feina de matí, o de tarda, o de tres dies complets a la setmana, permís per dinar a casa amb els fills (moltes escoles no ofereixen servei de menjador), ajuts econòmics mensuals i molt potents, etc.

8) Els horaris són més racionals que a casa nostra. Les botigues obren a les vuit del matí i tanquen a les sis de la tarda. Els dijous a les nou del vespre. Però, com que la majoria de la gent sol plegar a les cinc, doncs ja està bé, no? Se sopa aviat, amb la qual cosa hi ha temps de pair i, sobretot, de dormir, més i millor. És cert que això passa gairebé a tot arreu menys a casa nostra, i que es pot veure des de molts punts de vista però, per mi, té el seu valor.

9) Bona part de les activitats de lleure d'aquest país estan relacionades amb la salut: esports d'estiu, esports d'hivern i, per mi, la guinda: les famoses "randonnées". Hi ha camins de dificultat molt diversa molt ben marcats per a totes les edats i nivells, i a tot arreu. A la plana, a la muntanya, a l'alta muntanya. A tot arreu. Tot l'any. Aire pur. Salut. Gratuïts.

10) Les infrastructures (aeroports, carreteres, estacions, oficines de correus, hospitals, edificis oficials) sovint són molt antigues però estan molt ben cuidades. Se n'ocupen constantment. En lloc de renovar-ho tot com si el "no disseny" fos ofensiu, arreglen i restauren el que cal perquè duri. I les coses, ben fetes i ben cuidades, duren. Així estalvien diners i transmeten valors.

I encara em deixo la manca de peatges, el fet que la majoria de modificacions de les lleis les vota el ciutadà per referèndum, la gran quantitat de granges on es pot comprar directament la llet, els ous, la fruita i les hortalisses; les piles de coses que pots arribar a comprar en la carretereta més remota que et puguis imagnar sense que hi hagi ningú controlant-ho; la blavor del cel i la manca de contaminació; les vaques i les ovelles; la Heidi...

Uf!