Una anècdota surrealista

Avui he viscut l'anècdota més surrealista de la meva vida. Sembla inventada de tan rocambolesca, però us asseguro que el que llegireu a continuació és del tot cert. En obrir la bústia (m'encanta que a Suïssa hi hagi correu els dissabtes, també!) hi he trobat una postal antiga, esgrogueïda pel pas del temps, amb les característiques següents: A) datada del maig del 1991 però amb matasegells del 6 de juny del 2012 (curiosíssim) B) enviada des de la ciutat italiana de Torí però amb una imatge del port d'Imperia (no hi tenim ningú, allà) C) enviada a nom de Jordi Babí (increïble!!!) D) adreçada al nostre carrer de Fribourg però sense número(l'any 1991!!!??) E) escrita en un francès força dolent i signada amb dos noms que no ens diuen res de res (Gerard et Christina) F) dirigint-se al tal Jordi Babí com si ell fos cuiner i estés fent unes pràctiques de cuina japonesa (???) Pels que em coneixeu poc: A) estic casada amb un Jordi Palacios, no amb un Jordi Babí B) jo sóc la que em dic Montse Babí C) vivim al carrer i a la ciutat que figura a la postal, però des del 2009, no des del 1991 D) en Jordi no és cuiner Les nostres teories: A) és una broma sense cap ni peus (sí, però de qui? I molt complicada de fer, no? Postal amb una imatge antiga, envellida, amb un text que no s'assembla ni correspon gens al que fem a les nostres vides, signada amb uns noms del tot desconeguts...) B) és una casualitat brutal (algú troba una postal antiga del 1991 escrita i completa però sense segellar, la tira al correu, el carter suís fa recerca i la completa amb el número actual on vivim una parella amb el nom i els cognoms creuats i, per miracles de la vida, arriba. Però quina supercasualitat que algú amb el nom de Jordi (català) Babí (cognom poc típic) visqui al mateix carrer que uns altres catalans onze anys després!!! C) és un missatge codificat, una jugada del destí o, simplement, un exercici maquiavèl·lic per fer-nos tornar bojos. Hem fet una recerca a Internet que no ha donat fruits i ara només ho titllem d'anècdota però...no em direu que no és "EPOSTUFLANT", que deia aquell!!! Ai, quina ràbia que el nou blogger no em deixi dividir en paràgrafs ni en apartats!!! M'ha quedat un text atapeït i dificil de seguir...em sap greu, perquè el contingut és per llogar-hí cadires!!!