Besavis (Carta oberta als meus avis Joan de Déu i Montserrat)

Sovint comento als meus alumnes adolescents que aprofitin l'enorme privilegi de tenir avis. Els dic que hi parlin, que passin estones amb ells i que en conservin, a més d'un amor tendre i profund, tota la saviesa popular i memòria històrica que invariablement transmeten.

Jo ara tinc 34 anys i un avi i àvia de 91 i 88 anys, respectivament. Això sí que és un privilegi. A dia d'avui, a més a més, hi puc afegir dues circumstàncies que engrandeixen aquest privilegi fins a convertir-lo en honor. D'una banda, el 21 de juny de l'any 1947 celebraven les seves noces, de manera que tal dia com avui compleixen 65 anys de casats (es diu ràpid). I per molts anys més! D'altra banda, l'estiu que avui estrenem els durà encara un pas més enllà: esdevindran besavis.

Besavis! No sé quants de la meva generació ho podrem dir, això. Per ells, ho dic en veu alta i ben fort: seran besavis, estimats avis!

Que puguin gaudir de l'experiència tant com jo he gaudit 34 anys al seu costat. I, mentrestant, podem continuar compartint les cartes que ens escrivim regularment, les trobades a Barcelona, les fotografies que ens anem enviant, les paraules per telèfon i els articles que vaig deixant en aquest bloc.

Quan jo era ben petita remenava els seus armaris i calaixos. Avui, jo els convido a remenar els meus Prestatges.

Molt bon estiu 2012!