Hi ha una colla de pardals que estan intentant fer el niu al nostre mini-balcó del menjador. I dic intentant perquè cada dia els pugem l'estor de fora perquè se'n desdiguin, pobrets. Em sap greu, gent, però és que hi ha pinassa i branquetes i brosses per tot arreu. Però mira, ells fan molta companyia i són cabuts, eh? Cada dia ho tornen a provar.
A les cascades del Rin, l'aigua té tanta força que si te la mires molt de prop, abocat a una de les baranes de fusta de protecció, t'agafa vertigen. Un vertigen sa, emocionant, que se t'endu, almenys ment enllà, talment com l'aigua...
El matí de diumenge passat va nevar a bona part de Suïssa. Va ser una neu intensa, caiguda en poca estona i que va deixar una capa blanca i farinosa durant moltes hores. Les plantes i flors que ja adornaven la majoria de poblacions gràcies a l'esforç de veïns i ajuntaments, han quedat ben moixes.
Tres moments del meu mes d'abril, el preferit de l'any d'una servidora!
La educación física
Fa 6 mesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada