calidesa ferma: combinació de paraules que poden semblar buides de contingut però que configuren el criteri pedagògic principal de l'escola on treballava a Barcelona i que jo intento transmetre als meus alumnes, allà on siguin, dia a dia, ja que, pel que he pogut comprovar, dóna uns resultats excel·lents.
L'Anna B. té 17 anys a punt de fer-ne 18 i és una alumna de l'escola suïssa on treballo actualment. L'Anna copia als exàmens. Molt.
Quan la vaig conèixer, ara fa un any i mig, vaig ser la seva professora d'anglès durant només sis setmanes, en una substitució puntual que em va permetre treballar per primer cop en una escola de secundària del país. En els quatre exàmens que vaig posar als alumnes durant aquest mes i mig de classe, l'Anna va copiar.
La primera vegada, en descobrir-la, em vaig limitar a mirar-la fixament mentre durava l'examen. Es va posar molt nerviosa, va poder copiar poc i malament, va aprovar molt justeta i em va odiar profundament, suposo. Va fer cara d'enfadada durant almenys dues setmanes seguides. No va participar oralment a classe cap dia.
La segona vegada, li vaig agafar els apunts de la falda tranquil·lament, com aquell que res, i vaig deixar que continués l'examen. Ningú més no ho va veure. Només ella i jo. L'enfadament li va encendre la mirada, aquesta vegada. No va fer els deures cap altre dia del trimestre.
Al tercer exàmen, la vaig deixar copiar tranquil·lament. Li vaig corregir i, al costat de la nota (excel·lent, tractant-se d'un examen només de vocabulari), li vaig escriure en dues ratlles que hauria pogut treure la mateixa nota sense copiar. Ni es va immutar.
En el quart examen, simplement no va saber si copiar o no. Va intentar passar informació i demanar-la a un parell de companys que tenia al costat i davant seu, però se la veia indecisa i em mirava constantment. Jo me la mirava de reüll, només, dissimuladament. Va treure una nota mediocre, perquè no va tenir temps de contestar totes les preguntes.
Després d'això, van venir unes vacances, jo vaig plegar i ja no la vaig veure durant molts mesos fins que, l'any passat, la vaig tenir durant tot el curs a l'aula d'anglès. No va copiar ni una sola vegada, i les seves notes van anar millorant, poc a poc però sempre progressivament, fins assolir uns resultats boníssims pel seu nivell a final de curs.
Aquest any la torno a tenir i és l'alumna que participa més a classe. També aquest any m'ha demanat que sigui la seva tutora del treball de recerca, que a Suïssa es fa igualment, però en un format molt diferent.
Aquest matí m'he trobat una postal d'aniversari seva a la sala de professors. A més, estava escrita en rumantsch, llengua que només parla un 0.4 % de la població suïssa i que s'assembla molt al català. Ella, que sap que sóc de Barcelona i el parlo habitualment, es deu haver recordat que un dia a classe vam parlar del tema. Només un dia.
Alumnes com l'Anna B. fan que una vulgui continuar ensenyant, cada dia millor, si pot ser, i aplicant la calidesa ferma que tantes coses m'ha ensenyat a mi.
Avui faig 34 anys i n'he rebut molta, de calidesa. L'agraeixo amb fermesa.
Aprofito per desitjar als meus excol·legues càlids i ferms del Frederic Mistral de Barcelona molt bona rentrée i molt bon curs 2011-2012!
