Després d'una visita curta a Barcelona, recullo una sèrie de sorpreses no gaire agradables que hi he trobat arreu: aparadors, vida al carrer, impresos, etc.
En un aparador (molt simpàtic, d'altra banda) del barri de Gràcia llegeixo: "Dissabte tanquem. S'ens casa la filla". Tota la gràcia (mai millor dit) de la frase es perd pel xoc visual del pronom feble mal escrit. Almenys, n'han fet servir un, podríeu dir-me.
En unes butlletes de participació per a un sorteig: "Associació de Comerciants i Industrials del carrer Astùries. Sorteig d'un viatge per a 2 persones a Madeira, 3 nits i 4 dies, en régim de mitja pensió en l'hotel bla, bla, bla, de l'ONCE del día 7 de Maig de 2011, día de botiguers al Carrer". Per llogar-hi cadires: ni el nom del propi carrer, han escrit bé!!! Accents, majúscules, preposicions...tot falla.
En una porta de botiga a la plaça Kennedy: "Obert de 9 a 14h y de 17 a 20.30h". Sense comentaris!!!
Creuant un semàfor prop de l'hospital Clínic, em pregunten: "Té hora?" I responc: "Sí, dos quarts de dotze". Rèplica: "Això són les onze i mitja, no?"
Titlleu-me de repel·lent, de carregada d'històries o del que vulgueu, però ja ho diu bé l'Òscar Dalmau quan presenta El gran dictat a TV3: "un programa que pretén destrossar una mica menys el català".
Tenim feina!!!
V13
Fa 5 mesos
collons, a veure si avises i podem veure'ns!!!
ResponEliminaho he escrit bé?:)
Jajajajajajaja, molt divertit el post! Per cert, m'afegeixo a la petició d'en Bru. A veure si aviseu collons!!!
ResponEliminaEstimats Gatbru i Adrian Leverkun,
ResponEliminasento no haver avisat que baixava. La veritat és que aquest cop en Jordi no venia i m'he dedicat al famós "me, myself and I", o sigui, al meu món més exclusiu i particular, egoistament: famílies respectives a Barcelona i Mataró, i amics més antics als quals no veia des del Nadal! No em renyeu, si us plau...