De vegades, et sobren uns quants minuts. Sembla una broma, això que el temps "sobri", però és la realitat.
Han d'arribar uns convidats, ho tens tot a punt i et sobren uns minuts.
Estàs llest per sortir de casa, però saps que l'autobús encara no passarà fins d'aquí a una estoneta. Et sobren uns quants minuts.
Arribes una mica d'hora a una cita. Et sobren uns quants minuts.
Has d'estendre una rentadora i encara centrifuga. Et sobren uns quants minuts.
I ara, la pregunta màgica: què en fem, d'aquests minuts sobrers? Les respostes són múltiples i depenen de mil i una circumstàncies.
Hi ha qui aprofitaria per llegir ni que fossin dues ratlles d'aquell capítol que té a mitges i que voldria acabar. Hi ha qui poliria algun moble, vidre, mirall o pom de porta perquè tot plegat fes encara més goig. O qui sargiria un mitjó. O qui faria alguna rutina higiènica, com ara tallar-se les ungles, llimar-se-les, posar-se crema de mans, remirar-se al mirall, raspatllar-se les sabates, etc.
Conec una persona que "aprofita el temps" fins i tot quan ha de creuar un semàfor i està vermell: fa força amb les natges per, almenys, cremar alguna caloria, mentrestant. A l'altre extrem: qui no faria res de res.
Quant fa que no fem RES? El dolç no fer res, mira que el tenim ben oblidat... I considero que és una llàstima, perquè la nostra ment, que no para de treballar, ens ho impedeix sovint. Ens volem relaxar mirant per alguna finestra, observant un tros de carrer o, simplement, tancant els ulls i ja tenim el cap fent voltes per alguna banda, oi? Cavil·lar, rumiar, meditar; accions ben nobles que, de tant en tant, potser també caldria aparcar per, senzillament, retrobar el gust de no fer absolutament res de res.
Algú més s'hi apunta, ni que sigui durant dos minuts?
La educación física
Fa 6 mesos
Jo per poc que pugui llegeixo. El que sigui.
ResponEliminaN'hi ha per llogar-hi cadires de l'amic/amiga de les natges per cert...
Ei, una persona coneguda, no amiga...
ResponElimina:) ja, és que no sabía com dir-li...i no m'acabava de convèncer dir-li tio/tia.
ResponEliminasargir..quin descobriment, jo hauria dit sorgiria, sense cap dubte i m'hauria quedat tan ampla, demà m'ho faré venir bé en alguna conversa i la deixaré anar a veure què passa.
ResponEliminaDoncs jo, sincerament, crec que no sóc gaire prossaica de vegades i acostumo a encendre la tele o treurem barbs (ecs, quin fàstic, ja ho sé), ja que tot i que m'encanta fer mil coses, les disfruto quan tinc un periode relativament llarg per endavant per poder dedicar-m'hi (?¿?¿?¿? si us plau treu-me del dubte quan tinguis un moment)tot i que reconec que últimament les meves exigèncie de temps junt i continuat han disminuït força, ara m'haig de conformar amb unes miquetes. Bé si hi penso bé, últimament no em sobren gaires minuts. :)
Sargir o sorgir, totes dues opcions són correctes, Rosa! I sí, "dedicar-m'hi"!!! Voleu fer el favor tots plegats de no obsessionar-vos més amb això de les faltes (també va per tu, amic Ignasi!)? Jo critico els que en fan quan se suposa que es dediquen a la llengua (escriptors, periodistes, etc.)! La resta dels mortals, escriguem tranquils, tu!!!
ResponEliminaA mí lo que me molesta del tiempo no son los minutos, sino las horas, los días, las semanas, los meses, los años... Cuando alguien te dice "tiempo al tiempo" o "el tiempo acaba poniendo las cosas en su sitio" es cuando me gustaría que "matar el tiempo" pudiera tener un significado más literal. Totalmente literal...
ResponEliminaUps! Doncs jo sóc una d'aquestes que diu que "el temps posa les coses al seu lloc". Ja sé que sempre no funciona...però en molts casos sí, penso! A veure si aconsegueixo que el temps em doni la raó... :-)
ResponEliminaA banda de la broma, estic d'acord amb tu que, de vegades, el mataríem literalment, el temps.
Si sóc a casa, mato el temps fent Sudokus. Si sóc al carrer, tinc una gran facilitat per quedar-me pensant en qualsevol cosa que m’allunyi de la rutina. Podíem dir que vaig al “País de mai més” i torno just per creuar el semafor!
ResponEliminaDoncs jo m'escarxofo (ni idea de si es correcte o no) al sofà i penso en música, o escolto alguna cosa que m'hagin recomanat. De fet, ara que hi penso, les recomanacions sempre les escolto a cavall de varies coses que faig.
ResponEliminaPero lo millor del temps perdut es quan no t'he n'adones de que el perds.
Ben trobat el teu blog.
Doncs jo m'escarxofo (ni idea de si es correcte) al sofà i penso en música o escolto música que m'han recomanat.
ResponEliminaPero el més genial de el temps perdut es quan no ets conscient de que el perds... aquest moment de abstacció perfecte es genial.
Ben trobat el teu blog. Ens anirem veient ;o)
m'encanta lo de fer força amb les natges per cremar calories!!!
ResponElimina