Aquest és el títol d'una novel·la de Fred Uhlman que molts de nosaltres vam llegir quan érem (molt més) joves, i molt possiblement a l'escola, com a lectura obligatòria.
Aquest títol em va quedar gravat a la memòria, no sé ben bé per què. Avui, recullo uns quants retrobaments recents per retre-li homenatge (al títol, que no a l'obra, ei! Em va agradar molt però no en recordo els detalls, ara mateix).
Fa dos anys una companya de feina amb qui vaig tenir un conflicte personal em va escriure aquestes paraules en una postal, després d'haver-nos reconciliat: "Feliç d'haver-nos retrobat". Apareixia, després de molt de temps de tenir-la gravada a la memòria, la paraula màgica d'aquell títol tan punyent per a mi.
Fa dos mesos vaig "retrobar-me" al correu electrònic amb una amiga que actualment viu a la Polinèsia i de la qual no havia sabut res durant tres anys. Tornar-nos a escriure regularment és un autèntic plaer. Merci, Soumia.
Fa dos dies vaig retrobar-me virtualment amb una persona de la qual no sabia res des de feia 14 anys. Una casualitat va fer que tornéssim a saber l'un de l'altre, així, perquè sí. I molt possiblement la cosa quedi aquí, perquè les nostres vides han pres camins paral·lels i diferents, però el retrobament fa il·lusió, duri el que duri. I molt especialment a mi, ja que considero que no vaig cuidar prou aquesta amistat, que en el seu dia va ser molt important per tots dos. Gràcies, company d'institut.
I fa dues hores, la casualitat de les casualitats: una altra amiga del mateix entorn que "l'amic retrobat" m'acaba d'escriure un correu per reprendre el contacte, després de dos anys de no saber gaire l'una de l'altra. Gràcies, amiga de l'ànima de l'institut.
Ara només cal que els ho expliqui a tots dos, que s'han re-creuat en el mateix moment a la meva vida.
De vegades sembla que el destí jugui amb nosaltres. Benvingut sigui, quan es tracta d'alegries així.
Fa dos minuts, doncs, m'he adonat que part dels meus prestatges, els que volia ordenar vitalment i mentalment quan vaig arribar aquí a Suïssa, comencen a fer goig.
Un gran visca pels retrobaments!
La educación física
Fa 6 mesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada