L'amic retrobat

Aquest és el títol d'una novel·la de Fred Uhlman que molts de nosaltres vam llegir quan érem (molt més) joves, i molt possiblement a l'escola, com a lectura obligatòria.

Aquest títol em va quedar gravat a la memòria, no sé ben bé per què. Avui, recullo uns quants retrobaments recents per retre-li homenatge (al títol, que no a l'obra, ei! Em va agradar molt però no en recordo els detalls, ara mateix).

Fa dos anys una companya de feina amb qui vaig tenir un conflicte personal em va escriure aquestes paraules en una postal, després d'haver-nos reconciliat: "Feliç d'haver-nos retrobat". Apareixia, després de molt de temps de tenir-la gravada a la memòria, la paraula màgica d'aquell títol tan punyent per a mi.

Fa dos mesos vaig "retrobar-me" al correu electrònic amb una amiga que actualment viu a la Polinèsia i de la qual no havia sabut res durant tres anys. Tornar-nos a escriure regularment és un autèntic plaer. Merci, Soumia.

Fa dos dies vaig retrobar-me virtualment amb una persona de la qual no sabia res des de feia 14 anys. Una casualitat va fer que tornéssim a saber l'un de l'altre, així, perquè sí. I molt possiblement la cosa quedi aquí, perquè les nostres vides han pres camins paral·lels i diferents, però el retrobament fa il·lusió, duri el que duri. I molt especialment a mi, ja que considero que no vaig cuidar prou aquesta amistat, que en el seu dia va ser molt important per tots dos. Gràcies, company d'institut.

I fa dues hores, la casualitat de les casualitats: una altra amiga del mateix entorn que "l'amic retrobat" m'acaba d'escriure un correu per reprendre el contacte, després de dos anys de no saber gaire l'una de l'altra. Gràcies, amiga de l'ànima de l'institut.

Ara només cal que els ho expliqui a tots dos, que s'han re-creuat en el mateix moment a la meva vida.

De vegades sembla que el destí jugui amb nosaltres. Benvingut sigui, quan es tracta d'alegries així.

Fa dos minuts, doncs, m'he adonat que part dels meus prestatges, els que volia ordenar vitalment i mentalment quan vaig arribar aquí a Suïssa, comencen a fer goig.

Un gran visca pels retrobaments!

Qüestió de minuts

De vegades, et sobren uns quants minuts. Sembla una broma, això que el temps "sobri", però és la realitat.

Han d'arribar uns convidats, ho tens tot a punt i et sobren uns minuts.

Estàs llest per sortir de casa, però saps que l'autobús encara no passarà fins d'aquí a una estoneta. Et sobren uns quants minuts.

Arribes una mica d'hora a una cita. Et sobren uns quants minuts.

Has d'estendre una rentadora i encara centrifuga. Et sobren uns quants minuts.

I ara, la pregunta màgica: què en fem, d'aquests minuts sobrers? Les respostes són múltiples i depenen de mil i una circumstàncies.

Hi ha qui aprofitaria per llegir ni que fossin dues ratlles d'aquell capítol que té a mitges i que voldria acabar. Hi ha qui poliria algun moble, vidre, mirall o pom de porta perquè tot plegat fes encara més goig. O qui sargiria un mitjó. O qui faria alguna rutina higiènica, com ara tallar-se les ungles, llimar-se-les, posar-se crema de mans, remirar-se al mirall, raspatllar-se les sabates, etc.

Conec una persona que "aprofita el temps" fins i tot quan ha de creuar un semàfor i està vermell: fa força amb les natges per, almenys, cremar alguna caloria, mentrestant. A l'altre extrem: qui no faria res de res.

Quant fa que no fem RES? El dolç no fer res, mira que el tenim ben oblidat... I considero que és una llàstima, perquè la nostra ment, que no para de treballar, ens ho impedeix sovint. Ens volem relaxar mirant per alguna finestra, observant un tros de carrer o, simplement, tancant els ulls i ja tenim el cap fent voltes per alguna banda, oi? Cavil·lar, rumiar, meditar; accions ben nobles que, de tant en tant, potser també caldria aparcar per, senzillament, retrobar el gust de no fer absolutament res de res.

Algú més s'hi apunta, ni que sigui durant dos minuts?

11.1.11

Una data ben curiosa per encetar el primer article de l'any.

I, com que la cosa va de números cap-i-cua, arrenco amb onze propostes i comentaris sobre diverses idees o iniciatives ben diverses que m'han cridat l'atenció aquests darrers dies i que miraré de situar en onze contextos ben diferents.

El número 1 se l'emporten dos "flash mobs" que tan de moda estan darrerament i que fan posar la pell de gallina... almenys la meva, i d'emoció! Que la raça humana sigui capaç d'organitzar-se per iniciatives d'aquest tipus em fa confiar plenament en el futur de tots plegats. Els enllaços:
http://www.youtube.com/watch?v=SXh7JR9oKVE i http://www.flixxy.com/welcome-back-heathrow-airport-t-mobile.htm

La plata és per al barri de Norra Djurgärdsstaden, a Estocolm, on només hi poden residir habitants compromesos al 110% amb el medi ambient: reciclatge obligatori, exercici físic com a hàbit personal, cotxe compartit i participació activa en les comunitats de veïns són només alguns dels requisits previs per poder accedir a algun dels seus habitatges. Els criteris us semblaran elitistes pel fet que només se'ls poden permetre uns quants, però en una societat com la sueca el gest em sembla d'aplaudiment.

I arribem al tercer premi, al Quebec, on s'acaba de saber que anualment hi té lloc un congrés per a directius d'empreses compromesos que volen aplicar l'ètica real als seus àmbits de treball, principalment de cara a una millor relació amb els treballadors i a unes condicions de feina dignes i més humanes. Una iniciativa de la qual no s'havia fet publicitat per mantenir-ne la discreció i l'esperit humil que la van impulsar.

La quarta proposta prové d'Itàlia, on una colla d'hostals i fondes s'han unit per crear una associació d'allotjaments on el client pot pagar "en espècies", en el millor sentit de la paraula. La idea és combatre la crisi i permetre al consumidor pagar la seva estada oferint classes particulars, tasques de jardineria, productes artesanals o fets a mà, etc.

En cinquè lloc, l'espectacular pont que està en projecte a Copenhaguen i que ha d'unir Dinamarca i Alemanya. L'anomenen el pont "al revés", tot i que els dissenyadors insisteixen en l'impacte minimitzat que tindrà en els ecosistemes marins, gràcies a la reducció de ciment a la part inferior. Feu-hi una ullada!

A l'equador situo la sorprenent notícia que a Zurich també es va poder viure el "flash mob" d'anar sense pantalons als transports públics sense que hi hagués cap incident. Bravo pels estirats suïssos! Una anècdota inofensiva i simpàtica que posa les piles a un país tan conservador.

Ni fred ni calor que a França (i particularment a París) s'hi comencin a veure tants taxis negres o "black cabs" (curiós, això sí, que els xovinistes francesos hagin respectat el terme anglès en lloc d'afrancesar-lo, com fan anb gairebé tot!).

Agafat amb pinces el fet que a la Xina es desplegui un servei de transport motoritzat en cas d'embús. La cosa funciona així: si hi ha un embotellament apareix una moto amb dos passatgers, un per quedar-se al cotxe i portar-lo i aparcar-lo on calgui i l'altre per desplaçar al client. Poc ecològic, el tema, no? És clar que venint de la Xina...

A la novena posició, la sospitosa promesa d'ETA d'alto al foc, amb unes condicions que s'haurien pogut estalviar. Ara que, amb allò que deia de la raça humana i de la seva capacitat per fer el bé...potser caldria confiar-hi, no?

En desè lloc comento la deplorable aplicació de la Llei del cinema que algunes sales catalanes demostren editant fitxes de les pel·lícules que s'hi poden veure en català amb infinites faltes d'ortografia. Com a mostra, els cinemes Verdi, que jo admirava per la seva qualitat i que m'han decebut considerablement després de llegir-ne les fitxes editades per a les pel·lícules Pa Negre i The King's Speech. Increïble: is gregues que haurien de ser llatines, pronoms febles castellanitzats i múltiples errors de picatge. Tot plegat, imperdonable, sobretot ara que Catalunya pateix una nova persecució lingüística.

I deixo pel final el recordatori que el proper 11 de novembre serà 11 de l'11 de l'11!!!