Us presento els meus alumnes de la Rudolf Steiner Schule d'Ittigen bei Bern, un poblet situat a nou minuts de tren del centre de la ciutat.
Tenen entre 16 i 18 anys (algun 19, ja) i cursen l'equivalent al nostre 1r i 2n de batxillerat. Quan entren a l'aula, em donen la mà i em diuen bon dia o bona tarda. En sortir, fan el mateix. S'adrecen a mi amb la fórmula Ms.Babí, tot i que vaig demanar a l'escola si em podien dir Montse, com m'han anomenat els alumnes al llarg de tota la meva carrera professional. "No s'hi acostumarien i no és el criteri de l'escola", va ser la resposta.
Seuen en cadires de fusta i treballen en taules també de fusta, estil pupitre dels anys cinquanta. Molts d'ells van descalços, tot i que solen portar mitjons.
La gran majoria no té televisió a casa seva. No porten el mòbil a l'escola, i molt menys a l'aula.
Entre les assignatures que cursen, destaquen la d'història de la música, cant coral, eurítmia (algun dia us ampliaré què s'amaga darrere d'aquest terme) i fusteria. De petits, en lloc de fusteria cusen, fan mitja o teixeixen.
Els de 16 anys, durant tres setmanes al llarg del curs escolar no assisteixen a classe, treballen a la cuina de l'escola fent l'horari normal (de 8 a 4) i encarregant-se, amb l'ajut del cuiner de l'escola, de tot el que això comporta: dissenyar els menús, encarregar els ingredients, cuinar-los, servir-los, recollir-los, fer la neteja i planificar l'endemà.
Algú es pot arribar a preguntar si treballo en un entorn de gent il·luminada o sectària. Jo m'ho vaig plantejar, al principi. Ara ja no. Simplement, i amb tot el que això comporta de positiu i de negatiu, entenen l'educació d'una manera mot diferent a la nostra.
Aquest és el primer tastet de la filosofia de les escoles Rudolf Steiner.
Continuarà...
(la imatge correspon a la meva cara de sorpresa en trobar una altra escola Rudolf Steiner passejant per...Manhattan!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada