Post-Catalunya

He tornat a Catalunya. Durant molt pocs dies, sense gairebé tenir temps ni d'adonar-me'n.

He trepitjat Barcelona, Sitges i Mataró. He tornat a casa. Al pis, als carrers, a les places, a la platja, a les cafeteries, a les abraçades de la família i d'alguns amics a qui he fet un petit, molt petit, forat per veure. Com sempre, m'ha faltat temps per a molta gent. I, com sempre també, les disculpes. Sinceres.

Ja puc començar l'estiu. De retorn a la calma suïssa i al ritme anti-estrès del lloc on visc ara, porto les piles carregades. Del trànsit. Del soroll. Del ritme trepidant. Dels transports públics poc puntuals i poc cuidats. De la vida social atrafegada. Dels àpats familiars aquí i allà. Del Passeig de Gràcia. De la Riera. Del Maricel. Del mar.

Dels comiats entranyables a l'antiga escola. De les converses amb les excompanyes i excompanys de batalla.

A l'estiu, tota cuca viu. A mi em faltava la cuca, precisament. El cuquet, el noséquè que portem dins els mediterranis. Ara ja la tinc, i me l'he endut aquí a Suïssa, per celebrar que aviat farà un any que hi he vingut, per quedar-m'hi. De moment.

La propera baixada, d'aquí a un mes. Per continuar carregant piles...les compartim?