dimecres, 30 de juny del 2010

Per la Taïs

Avui la meva amiga Taïs fa anys. Aquest és el meu regal: un petit homenatge que li dedico a ella, des del blog, però perquè el llegiu tots i totes vosaltres, també.

La Taïs és l'amiga més antiga que tinc. Fa exactament vint-i-tres anys que la conec. En canvi, molt probablement és l'amiga que veig menys actualment. De fet, no sé gairebé mai on para. Però és igual. Perquè és la Taïs.

I què és el que la fa tan especial, us preguntareu? Moltes coses, però de fet no més que les que fan especials altres amigues i amics meus que aprecio igualment.

Simplement, avui, pensant-hi, m'he adonat que la Taïs és una persona lliure. Segurament és una de les persones més purament lliures que conec. I la felicito, per això; em trec el barret.

Per haver escollit el camí de la llibertat més absoluta, per haver-se desfet dels fantasmes del passat, per haver fet tantes coses diferents a la vida, per ser tan creativa, apassionada, viatgera i, en definitiva, per viure tan a fons.

Per no haver renunciat a cap de les seves passions i, per tant, poder repartir la seva vida entre les matemàtiques, el piano, la flauta, la coral, la bicicleta amb la qual va a quasi tot arreu, els idiomes, les estades llargues a Finlàndia, a Itàlia, al Brasil, els quatre pisos que ja li he conegut a Barcelona, les amistats que fa aquí i allà i les mil i una coses més que caldria encabir en una llarga, llarguíssima llista.

Felicitats per ser un exemple de llibertat, Taïs. Una de les darreres vegades que et vaig veure em vas dir: "Deus pensar que estic boja, amb tants històries sempre a mig tancar, tu que tens una vida tan normal". I potser sí; la teva vida no ho és gaire, de normal, però no estàs boja, no. Senzillament ets tu, amb aquesta personalitat que no has perdut mai i que et fa una dona intel·ligent, vitalista i, sobretot, una dona lliure.

Gràcies per contagiar-me tanta llibertat, per poder parlar amb tu de tot, d'absolutament tot, per no haver jutjat mai cap de les decisions que he pres a la meva vida, per haver-me fet descobrir tantes i tantes coses (l'Enya, la Tanita Tikaram, Rilke; entre d'altres), per veure'ns d'estació en estació i semblar que faci només un parell de dies i el més important: gràcies per un comentari teu que, als deu anys, va marcar la nostra amistat per sempre.

Quan vulguis, te'n donaré més detalls...

Per als que no coneixíeu la Taïs, ara ja sabeu que és tot un personatge!

2 comentaris:

  1. montse, és el regal més bonic que m'han fet avui, sens dubte!!!L'he llegit aquest matí i he estat tot el dia pensant en el comentari que dius que et vaig fer als 10 anys....

    estic mooooolt intrigada!!!

    taïs

    ResponElimina