Avui, dia 8 de març, és el dia internacional de la dona treballadora.
Cada dia, hauria de ser-ho. I el de l'home treballador, també. Dels homes i les dones honestos, íntegres, coherents, capaços de treballar amb dignitat, amb una certa vocació i motivació, per produir alguna cosa profitosa en aquest món de milers i milers de persones anònimes que cada dia es lleven pensant que aquell pot ser un bon dia.
Avui, dia 8 de març, el color lila simbolitza la lluita de les dones.
La teoria més acceptada sobre el perquè del lila és que aquest era el color que es teixia en aquell moment a la fàbrica de Nova York on 129 dones es van tancar per protestar durant una vaga el dia 8 de març de 1857, dia en què van morir atrapades pel foc després que els seus caps, tots homes, decidissin cremar-les vives a dins.
Aparentment, aquesta és una teoria del tot falsa. Diversos estudis van intentar desmitificar la data i els fets, demostrant que no eren certs. Sí que és cert que es van produir diverses vagues al tombant de segle en diversos països, que moltes dones van morir defensant els seus drets, i que sovint es tancaven en fàbriques per protestar. El mite, per tant, respon a la voluntat d'unificar en un dia i uns fets concrets tot un seguit de lluites que van donar el seu fruit a mitjans del segle vint i que avui hem d'agrair profundament a les víctimes.
Una altra teoria pel que fa al color lila és la que explica que aquest era el color que van adoptar les sufragistes angleses l'any 1908 juntament amb el verd (esperança) i el blanc (puresa). Per elles, el lila simbolitzava la identitat de la seva lluita, ja que s'inspirava en el color de la noblesa anglesa.
Finalment, la tercera teoria es basa en el fet que el lila és la síntesi dels colors blau i rosa, tan tradicionalment associats a la distinció de sexes.
Ben interessants, les tres teories. En tot cas, curioses. No importa quina és la bona. Tant és si el lila és un símbol, una síntesi o un record.
El més rellevant és el que les dones han aconseguit al llarg dels segles en una societat dominada per homes, i el que cada cop més dones i més homes entenen i apliquen en el seu dia dia per fer la vida en comú d'homes i dones més justa, més harmoniosa i, en definitiva, més humana.
Cada dia, hauria de ser-ho. I el de l'home treballador, també. Dels homes i les dones honestos, íntegres, coherents, capaços de treballar amb dignitat, amb una certa vocació i motivació, per produir alguna cosa profitosa en aquest món de milers i milers de persones anònimes que cada dia es lleven pensant que aquell pot ser un bon dia.
Avui, dia 8 de març, el color lila simbolitza la lluita de les dones.
La teoria més acceptada sobre el perquè del lila és que aquest era el color que es teixia en aquell moment a la fàbrica de Nova York on 129 dones es van tancar per protestar durant una vaga el dia 8 de març de 1857, dia en què van morir atrapades pel foc després que els seus caps, tots homes, decidissin cremar-les vives a dins.
Aparentment, aquesta és una teoria del tot falsa. Diversos estudis van intentar desmitificar la data i els fets, demostrant que no eren certs. Sí que és cert que es van produir diverses vagues al tombant de segle en diversos països, que moltes dones van morir defensant els seus drets, i que sovint es tancaven en fàbriques per protestar. El mite, per tant, respon a la voluntat d'unificar en un dia i uns fets concrets tot un seguit de lluites que van donar el seu fruit a mitjans del segle vint i que avui hem d'agrair profundament a les víctimes.
Una altra teoria pel que fa al color lila és la que explica que aquest era el color que van adoptar les sufragistes angleses l'any 1908 juntament amb el verd (esperança) i el blanc (puresa). Per elles, el lila simbolitzava la identitat de la seva lluita, ja que s'inspirava en el color de la noblesa anglesa.
Finalment, la tercera teoria es basa en el fet que el lila és la síntesi dels colors blau i rosa, tan tradicionalment associats a la distinció de sexes.
Ben interessants, les tres teories. En tot cas, curioses. No importa quina és la bona. Tant és si el lila és un símbol, una síntesi o un record.
El més rellevant és el que les dones han aconseguit al llarg dels segles en una societat dominada per homes, i el que cada cop més dones i més homes entenen i apliquen en el seu dia dia per fer la vida en comú d'homes i dones més justa, més harmoniosa i, en definitiva, més humana.
Bravo Montse, i bravo dones del món!
ResponEliminaPerò avui permet-me un bravo especial per a dues dones mediàtiques: primer, la Kathryn Bigelow, primera dona a qui hollywood li ha reconegut el maxim guardó per a un cineasta; i l'altre bravo per Mo'nique, millor secundària en la pell d'una mare matractadora i maltractada per la vida... quina llico de vida que és Precious...
jo també dic "bravo, montse!" i "bravo, dones del món!".
ResponElimina:)