Senyor Guardiola

Només unes ratlles d'homenatge al senyor Pep Guardiola, i cap referent a l'àmbit esportiu. D'aquestes, n'hi haurà moltes als diversos mitjans. Parlaran de les seves qualitats com a entrenador, com a cap d'un equip, com a màxim exponent d'un dels millors moments del barcelonisme, etc. Jo no. Jo parlaré del senyor Pep Guardiola com a orador. Li vull agrair que hagi estat un dels primers entrenadors de futbol que jo hagi sentit parlar sense "escopir" les paraules. Mirant de fer frases completes i amb sentit (sembla obvi, però si escolteu altres entrenadors del món no sé quantes en trobaríem, de frases ben construïdes). Li vull agrair la moderació en el discurs, les formes, l'educació, el to de veu, la capacitat de respondre en diversos idiomes a les rodes de premsa, la fonètica del seu català, l'ús de sinònims i d'altres recursos lingüístics i retòrics que molts oradors de l'àmbit esportiu ni coneixen ni volen conèixer. I d'altres àmbits també, que hi ha cada cas com un cabàs; en política, sense anar més lluny. Gràcies, Pep, per ser tot un senyor. Has ennoblit el món del futbol. En molts sentits. Comentari: ara resulta que el blogger ha canviat el format i no puc incloure divisions de paràgraf. Quina ràbia! Molt adient estrenar-ho ara, en un article que precisament parla de qualitat lingüística. Ja em perdonareu. Al meu original n'hi havia, de paràgrafs.

Visca la República!

Avui, 14 d'abril, el monarca espanyol se'n va de caça d'elefants a Botsuana i l'han d'operar d'urgència del maluc en una clínica madrilenya.

En un moment tan delicat per a l'economia espanyola, no entenc què hi fa, un senyor de 74 anys, caçant elefants a l'Àfrica. Que li han retallat el pressupost del trasllat en avió, potser? I els trataments mèdics que haurà de rebre aquests dies?

Força irònic, tot plegat, en un dia com avui i quan té el nét ingressat per jugar amb una escopeta de caça il·legal.

Si fos el 28 de desembre, em pensaria que és una innocentada.

Visca la República!

Moments del mes d'abril

Hi ha una colla de pardals que estan intentant fer el niu al nostre mini-balcó del menjador. I dic intentant perquè cada dia els pugem l'estor de fora perquè se'n desdiguin, pobrets. Em sap greu, gent, però és que hi ha pinassa i branquetes i brosses per tot arreu. Però mira, ells fan molta companyia i són cabuts, eh? Cada dia ho tornen a provar.

A les cascades del Rin, l'aigua té tanta força que si te la mires molt de prop, abocat a una de les baranes de fusta de protecció, t'agafa vertigen. Un vertigen sa, emocionant, que se t'endu, almenys ment enllà, talment com l'aigua...

El matí de diumenge passat va nevar a bona part de Suïssa. Va ser una neu intensa, caiguda en poca estona i que va deixar una capa blanca i farinosa durant moltes hores. Les plantes i flors que ja adornaven la majoria de poblacions gràcies a l'esforç de veïns i ajuntaments, han quedat ben moixes.

Tres moments del meu mes d'abril, el preferit de l'any d'una servidora!