"La lectura i la vida" és un llibre de l'Emili Teixidor que m'ha captivat i marcat profundament. Com a persona, com a lectora i com a professora.
Publicat al 2007, el volum recull notes, idees, conferències, estratègies i reflexions per incitar els joves a llegir, però també per guiar els adults i els mestres en la tasca. No diu res que no sigui possible, no s'ancora en els vells temps, no desestima cap tipus de literatura i, a més, no és ni demagògic ni pedant. És un gran llibre. Ple de bones idees i bones intencions. Senzill i planer. Pràctic i amè. Útil i il·lustratiu. Una petita gran joia.
En transcric alguns fragments per si algú s'anima...a llegir-lo i a fer-se'l seu per aplicar-lo a l'aula, a casa o a on sigui!
-La millor definició de pàtria és una biblioteca.
-La nostra salut mental depèn en gran part de la manera en què el nostre interior encaixi bé amb el món extern. La literatura pot ajudar a assolir aquesta congruència.
-Una part important del coneixement consisteix a aprendre a entrar al món de la fantasia amb seguretat.
-Un mestre que no llegeix només pot transmetre la seva pròpia buidor.
-Quina atracció pot sentir un alumne en l'ensenyament d'una llengua centrada en regles buides, en estructures sintàctiques mancades de sentit, estèrils, d'esquena a la fascinació de la literatura?
-No es tracta de llegir el que és políticament correcte; s'ha de procurar llegir el que és literàriament correcte.
-No triem sempre poesia seriosa.
-El més important que s'aprèn sempre és alguna cosa sobre com s'aprèn.
-El fracàs de la cultura ve quan necessitem coses que ens omplin de sentit, en lloc de ser capaços nosaltres mateixos d'omplir de sentit les coses.
-A un nen l'educa la tribu sencera (proverbi africà).
