Hem caminat damunt la lluna, Hem nedat a l'estany amb lluna plena...títols entranyables de la meva infància que ara puc recuperar gràcies al que vaig fer dissabte passat molt ben acompanyada: "Hem caminat damunt del llac gelat!"
Veure un llac ple de vida a l'estiu, a la tardor i a la primavera, passejar-hi pels voltants, fent-ne la volta sencera, admirant-ne la bellesa i el decorat i, de cop, un hivern, poder-hi caminar tranquil·lament per sobre, és una experiència per mi única. Tan única que, de fet, només l'he fet una vegada a la meva vida, ara fa cinc dies.
És molt emocionant, simplement. I ho volia compartir amb vosaltres.
I ara que la primavera comença a picar-nos l'ullet amb pistes discretes (la llum dels matins, el fred que recula, etc.) jo em començo a acomiadar de l'hivern poc a poc i sense pressa, etiquetant-lo amb imatges com les de l'altre dia, que em quedaran gravades a la memòria per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada