Quan tenia uns deu anys vaig haver de fer un treball a l'escola sobre un país europeu i vaig escollir Noruega. Havia de centrar-me en una ciutat del país que no en fos la capital, i vaig triar Bergen.
Més de vint anys més tard retrobo Bergen en un reportatge publicat ahir diumenge a El País ("Atrapados en el norte") que em va posar els cabells de punta. Per si no el voleu llegir sencer, us el resumiré breument.
El reportatge descriu com un grup d'espanyols han marxat a Bergen buscant-hi feina i qualitat de vida, després (atenció al primer xoc) d'haver vist una edició del programa "Españoles en el mundo" en què algú relatava com de bé li havien anat les coses després d'instal·lar-se a la ciutat noruega en qüestió. Així, doncs, ara mateix hi ha uns 250 espanyols a Bergen sense feina, sense formació, que no parlen ni noruec ni anglès (segon xoc), molts d'ells paletes que a Espanya guanyaven 3000 euros abans del pet de la bombolla immobiliària i que ara només cobren l'atur, algun subsidi o res de res.
Més sorpreses: aquests treballadors no troben feina perquè no parlen l'idioma i perquè no sabien (!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!) que a Bergen les cases són majoritàriament de fusta i no de ciment.
Ara estan desesperats perquè han de viure al carrer i perquè les autoritats noruegues els consideraran il·legals si passats dos mesos no troben feina. Es queixen que el consulat espanyol no els ajuda (molts d'ells ni tan sols s'han registrat com a nouvinguts) i que Noruega no és solidària amb ells. Ah, i la guinda: que hi fa molt fred!!!
Noruega no és solidària, no: els ha acollit en un centre concebut per a nens i nenes noruegues anomenat Robin Hood i allà els donen roba i menjar. Noruega no és solidària, no: la Creu Roja ofereix cursos de noruec gratuïts. Noruega no és solidària, no: els van convidar a anar a una fira del món de la construcció per facilitar-los que trobessin feina (però us recordo que cap d'ells no parla ni anglès ni noruec i, és clar, no va servir de res).
Fins ara, els ciutadans de Bergen coneixien els dos únics vagabunds que dormien al carrer: un suec mig boig i un ciclista bohemi. Ara ja han perdut el compte de la gent que dorm al carrer. I la ciutadania està dividida entre els que pensen que la ciutat podria fer més i els que consideren que no en tenen cap culpa.
Sense voler donar la raó a uns o altres, sense jutjar el fet que la desesperació fa fer ingenuïtats, sense voler generalitzar casos particulars...no ho trobeu una mica al·lucinant, tot plegat? Jo em faig les preguntes següents, i insisteixo que només són fruit de la meva opinió, sense ànim de voler tenir tota la raó. És allò de "perdoneu, però algú ho havia de dir...!"
Disparo: Tan ignorant s'ha de ser per no saber que a Bergen les cases són de fusta? Cap d'ells no s'ha plantejat consultar una guia turística, ni que sigui? Si gairebé tots fumen (mireu les fotos) no podrien invertir els diners per al tabac en un mini-diccionari o guia de conversa? Què fan al centre Robin Hood, tot el dia? Ja es mouen per treballar en altres sectors? I continuen cobrant l'atur a Espanya? I aquelles cases per les quals encara paguen hipoteques? No es poden llogar o vendre? I els cotxarros que ens refregaven a tots per la cara quan guanyaven els famosos 3000 euros? No existien els plans d'estalvi, aleshores? I quina culpa tenen els noruecs si al seu país hi fa fred? Encara no s'han adonat que al programa "Españoles en el mundo" només hi surt gent que se n'ha sortit? I no veuen que bona part de la informació que hi surt és parcialment real o manipulada? Recordo el cas de Londres; una perruquera i un cambrer vivint en una casa força cèntrica de cinc habitacions, tecnologia punta, escoles privades per als dos fills...sospitós, no? Amb quants diners van marxar, cap allà?
Em sap greu haver estat tan dura, però hi ha coses que em treuen de polleguera.
Una salutació amable per a les perruqueres, els cambrers i els paletes que fan bé la seva feina, que s'esforcen a conservar-la, que aguuanten injustícies i que han de fer equilibris per arribar a final de mes. A Espanya i a on sigui.
