divendres, 21 d’octubre del 2011

Zero graus

Són els que hem tingut aquest matí a Fribourg quan m'he llevat.

Són els que em provoca la notícia que el senyor Sarkozy no hagi assistit al part de la seva segona dona. Sincerament, ja s'ho faran.

Són els que desitjo de violència a partir d'ara al País Basc.

Són els que em paralitzen la sang quan veig certes fotos a la premsa, aquests dies. Cal que veiem cossos assassinats?

Són els que té d'incoherència el senyor Obama quan envia tots els soldats desplegats a l'Iraq cap a casa abans del Nadal.

Són els que penso que transmetrà el més que probable nou president del govern espanyol a la resta del món.

Són els que rebran les propostes del senyor Boi Ruiz & co., si continuen com fins ara.

Són els que té d'empatia envers Catalunya l'actual govern espanyol.

Són els que deu tenir d'intel·ligència la (senyora) Paris Hilton quan reconeix que no pensa, realment; només avança ('I don't really think, I just walk').

Són els que, en definitiva, ens deixen freds, congelats i garratibats davant de tanta de-gradació.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Contes terapèutics


Són els que, per exemple, explica l'Aileen Finlay, coordinadora del taller al qual he tingut el privilegi d'assistir fa uns dies a Edimburg. L'Aileen es dedica principalment a anar d'escola en escola i de centre en centre explicant contes a joves i adults amb algun grau de discapacitat física o mental.

Com se'n surt? Afegint-hi elements diversos de percepció sensorial per fer-los sentir el mateix que sentim nosaltres quan escoltem un conte: emoció, interès, alleujament, catarsi personal. Per això acompanya la veu amb objectes que el públic pot tocar, agafar i fer circular, a més de cançons, repeticions, moviment, etc.

I és que, pensant-hi una mica, escoltar un conte (si ens l'expliquen bé, és clar) sempre ho és, de terapèutic, tinguem l'edat que tinguem. Quant fa que no ens expliquen un bon conte? Jo aquests dies n'he sentit uns quants, tant al taller com a una vetllada per a adults durant la qual se'n van explicar tres de llargs i molt inspiradors.

Feia anys que no me n'explicaven cap. Molt probablement els que fa pocs anys que heu estat pares no podeu dir el mateix, i també molt probablement esteu tornant a reviure i gaudir de l'experiència, si bé potser encara no heu tingut temps per aturar-vos i pensar-hi.

Per als que no recordeu quan va ser l'última vegada, una petita recomanació: busqueu algun bon contista i deixeu-vos sorprendre! L'efecte balsàmic és immediat.

Bon conte!