Tirallonga de monosíl·labs ( i no és la de Pere Quart, no!)

-Ei!
-Eo!
-Què?
-Bé, i tu?
-Psè.
-Per?
-Ai, no ho sé.
-Oh...
-Sí, noi...
-I?
-Res.
-Ja, és clar.
-En vols?
-Com? Ah, no, no.
-Val.
-Ep, tu!
-Au! Ai!
-T'has fet mal?
-Eh?
-Que si...
-No, no és res.
-Ah, uf!
-Ui, el meu bus!
-Sí, i el meu tren!
-Déu!
-Déu!


(Una paranoia com una altra, mira. El que fa un dilluns al vespre plujós!)

Equinocci

Pels que seguiu el blog des de fa un cert temps, sabreu per què em fa il·lusió poder tornar a fer servir aquesta paraula.

I més en un títol.

Per als qui no, un resum ràpid: des de petita em fascina el mot "equinocci" i només el puc fer servir en sentit propi dos cops l'any!

Així, doncs, abans que el canvi climàtic els elimini i només tinguem solsticis, visquin els equinoccis, sobretot el que comencem demà!

Bona primavera de mànigues de camisa, flors invasores, brisa matinera, fresca nocturna, sol tebi, cels radiants, núvols prims, ruixats esporàdics i fruita de temporada!

Llàstima de Sant Jordi en plenes vacances, no?

HAPPY ST. PATRICK'S A TOTHOM I TOTDON!!!

Una curiositat intel·ligent

11 de març: la data maleïda.

Avui és 11 de març. Un dia com qualsevol altre per a molta gent. I un dia maleït per a molta d'altra.

Penso en l'any 2004 i en els passatgers de diversos trens de Cercanías madrilenys. Set anys després, la data continua tenyint-se de ràbia i d'impotència.

Penso en avui mateix, i en com es deuen sentir milers de japonesos, que, tot i els preparatius i els mitjans, no han pogut superar el desbordament de la natura.

Penso en la por que es viu ara a països com Mèxic, Equador, Xile i a tota la costa del Pacífic en general.

Penso en com es deu sentir la gent que, simplement per viure on viu, paga amb la seva vida fenòmens que la humanitat encara no pot ni sap controlar.

I penso en com en som, de petits i fràgils, tots plegats.