Avui és 11 de març. Un dia com qualsevol altre per a molta gent. I un dia maleït per a molta d'altra.
Penso en l'any 2004 i en els passatgers de diversos trens de Cercanías madrilenys. Set anys després, la data continua tenyint-se de ràbia i d'impotència.
Penso en avui mateix, i en com es deuen sentir milers de japonesos, que, tot i els preparatius i els mitjans, no han pogut superar el desbordament de la natura.
Penso en la por que es viu ara a països com Mèxic, Equador, Xile i a tota la costa del Pacífic en general.
Penso en com es deu sentir la gent que, simplement per viure on viu, paga amb la seva vida fenòmens que la humanitat encara no pot ni sap controlar.
I penso en com en som, de petits i fràgils, tots plegats.
La educación física
Fa 6 mesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada