dijous, 29 d’octubre del 2009

Pros & Cons (I)


Com gairebé la majoria de coses a la vida, viure a Suïssa té els seus pros i els seus cons. Avui em proposo fugir dels clàssics tòpics (natura, silenci, xocolata, neutralitat, comptes bancaris) i fer una anàlisi més aviat desenfadada dels aspectes més positius i negatius de viure al país.

Començo pels cons? Som-hi!

-Per aconseguir la nacionalitat suïssa, a més de ser nascut al país, cal demostrar que s'hi ha viscut durant, almenys, vint anys seguits. Abans dels vint anys, res de res.

-L'atenció mèdica de qualsevol tipus (urgències, consultes, tractaments, hospitalitzacions) és de pagament, independentment dels ingressos de cadascú. Si tens diners, et curen. Si no, vés a saber.

-Si vols tenir televisió, ràdio o fins i tot ràdio al cotxe, has de pagar un cànon a banda del que costi l'aparell i les instal·lacions en si. Per cada aparell, un cànon més.

-Si deixes un pis de lloguer, has de lliurar-lo en un estat impecable, cosa que per ells vol dir, entre d'altres: tapar forats de quadres i marques de barres de cortines, treure totes les bombetes o làmpades i deixar els cables literalment penjant, pintar i netejar a fons. Si queda ni que sigui una ratlladeta a la vitro...perds el dipòsit inicial, que equival a tres mensualitats senceres. O sigui: et gastes els diners del dipòsit en pintors, fusters, lampistes i brigades de neteja.

-Hi ha blocs de pisos exclusius per gent amb o sense gos, amb o sense criatures, amb o sense fumadors. Una mica exagerats, no?

-Si t'equivoques i llences ni que sigui un paperet dins la bossa de reciclatge equivocada i s'arriba a saber, et remenen les bosses de brossa (van marcades amb codis segons on vius!) fins que et troben i...prepara't per la multa!!! Responsabilitat, d'acord, però quins extrems, tu!

-Als restaurants, la mitjana d'espera entre plat i plat és de 45 minuts. Tant és si es tracta d'un lloc senzill o d'un restaurant de disseny. Amb calma, amb calma... (excepció: els menús de migdia. Cal dir que en aquest cas són molt ràpids).

-No hi ha escolaritat pública fins els 5 anys.

-No hi ha residències d'avis públiques, tampoc. Serveis d'acollida de dia, i gràcies.

-A partir de les 21h, ni trucades, ni rentadores, ni música, ni res de res. Silenci.
(aquest és un con que té el seu cantó pro, evidentment).

He aconseguit escriure 10 cons! Prepareu-vos pel següent article, doncs. Em costarà acabar la llista dels pros!!!

PS: Els cons clàssics: la suposada neutralitat en els conflictes bèl·lics, la implicació del país en els comptes dels nazis, la poca transparència bancària en molts casos, el fet de ser un país per rics.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Bar Cel Ona


Aquest darrer cap de setmana he fet una escapada llampec a Barcelona. Des d'aquí demano disculpes a tothom a qui no li ho he fet saber; he estat bàsicament a casa amb la família i he pogut gaudir de la companyia d'alguns molt bons amics. A la resta us prometo que hi haurà més escapades; simplement una no dóna a l'abast!

De fet, em sento afortunada de no poder quedar amb tothom amb qui voldria, això vol dir que sou molts i moltes... gràcies per ser-hi sempre! Ara sobretot al correu eletrònic, però també al cap i al cor!!!

M'he retrobat amb Barcelona. I, amb ella, el bullici i el caliu de les seves cafeteries, el cel d'un blau clar enterenyinat (ai! la contaminació...) tot i un sol esplèndid, i el mar, el mar, el mar... com el trobem a faltar, el mar, quan no el tenim a prop!

El resum: piles carregades, energies renovades, cares retrobades i una bona dosi de vitamines per a l'hivern suís!!!

Aquí ja som a tres graus durant el pic del dia!!! No mireu les mínimes nocturnes que us espantareu...

Petons friburguesos!

diumenge, 11 d’octubre del 2009

Foodscapes (Paisatges comestibles)



Foodscapes (la unió dels mots anglesos 'food' i 'landscapes') és l'últim crit en fotografia. El responsable n'és un anglès de Kent, Carl Warner, al qual feia referència a la meva secció "Als meus prestatges" de fa uns dies.

Aquest innovador fotògraf ens proposa una sèrie d'imatges creades minuciosament i amb tota mena de detalls a partir d'ingredients naturals que ell mateix selecciona acuradament i compra als millors mercats del seu país. Després, dissecciona i prepara els aliments amb una delicadesa extrema per a crear imatges d'una bellesa i una creativitat extraordinàries.

Evidentment, la crítica és fàcil: per què llençar tant de menjar només per a objectius purament artístics? La seva resposta és contundent: ell crea i, amb els fons que recull, patrocina cursos de nutrició a escoles angleses.

L'origen de la seva proposta rau en el fet que cap dels seus quatre fills és amant de les verdures ni de les hortalisses. Així, per convèncer-los de la importància de menjar de manera sana i equilibrada, els va regalar aquest recull d'imatges que ara publica en un llibre amb aquest títol: Foodscapes.

N'hi ha per a tots els gustos, fins i tot per a no vegetarians; amb cansalada, embotit, pa, etc. Això sí, cent per cent natural, tot plegat!

Us en deixo un parell d'exemples i us remeto al link per si en voleu saber més...

http://www.carlwarner.com

(per veure els Foodscapes heu d'anar a la secció 'Print Sales')

Bon profit!

(Thanks, Adam, for the info. Absolutely delicious, as I once told you! Keep contributing ideas, please!)