Com gairebé la majoria de coses a la vida, viure a Suïssa té els seus pros i els seus cons. Avui em proposo fugir dels clàssics tòpics (natura, silenci, xocolata, neutralitat, comptes bancaris) i fer una anàlisi més aviat desenfadada dels aspectes més positius i negatius de viure al país.
Començo pels cons? Som-hi!
-Per aconseguir la nacionalitat suïssa, a més de ser nascut al país, cal demostrar que s'hi ha viscut durant, almenys, vint anys seguits. Abans dels vint anys, res de res.
-L'atenció mèdica de qualsevol tipus (urgències, consultes, tractaments, hospitalitzacions) és de pagament, independentment dels ingressos de cadascú. Si tens diners, et curen. Si no, vés a saber.
-Si vols tenir televisió, ràdio o fins i tot ràdio al cotxe, has de pagar un cànon a banda del que costi l'aparell i les instal·lacions en si. Per cada aparell, un cànon més.
-Si deixes un pis de lloguer, has de lliurar-lo en un estat impecable, cosa que per ells vol dir, entre d'altres: tapar forats de quadres i marques de barres de cortines, treure totes les bombetes o làmpades i deixar els cables literalment penjant, pintar i netejar a fons. Si queda ni que sigui una ratlladeta a la vitro...perds el dipòsit inicial, que equival a tres mensualitats senceres. O sigui: et gastes els diners del dipòsit en pintors, fusters, lampistes i brigades de neteja.
-Hi ha blocs de pisos exclusius per gent amb o sense gos, amb o sense criatures, amb o sense fumadors. Una mica exagerats, no?
-Si t'equivoques i llences ni que sigui un paperet dins la bossa de reciclatge equivocada i s'arriba a saber, et remenen les bosses de brossa (van marcades amb codis segons on vius!) fins que et troben i...prepara't per la multa!!! Responsabilitat, d'acord, però quins extrems, tu!
-Als restaurants, la mitjana d'espera entre plat i plat és de 45 minuts. Tant és si es tracta d'un lloc senzill o d'un restaurant de disseny. Amb calma, amb calma... (excepció: els menús de migdia. Cal dir que en aquest cas són molt ràpids).
-No hi ha escolaritat pública fins els 5 anys.
-No hi ha residències d'avis públiques, tampoc. Serveis d'acollida de dia, i gràcies.
-A partir de les 21h, ni trucades, ni rentadores, ni música, ni res de res. Silenci.
(aquest és un con que té el seu cantó pro, evidentment).
He aconseguit escriure 10 cons! Prepareu-vos pel següent article, doncs. Em costarà acabar la llista dels pros!!!
PS: Els cons clàssics: la suposada neutralitat en els conflictes bèl·lics, la implicació del país en els comptes dels nazis, la poca transparència bancària en molts casos, el fet de ser un país per rics.
Començo pels cons? Som-hi!
-Per aconseguir la nacionalitat suïssa, a més de ser nascut al país, cal demostrar que s'hi ha viscut durant, almenys, vint anys seguits. Abans dels vint anys, res de res.
-L'atenció mèdica de qualsevol tipus (urgències, consultes, tractaments, hospitalitzacions) és de pagament, independentment dels ingressos de cadascú. Si tens diners, et curen. Si no, vés a saber.
-Si vols tenir televisió, ràdio o fins i tot ràdio al cotxe, has de pagar un cànon a banda del que costi l'aparell i les instal·lacions en si. Per cada aparell, un cànon més.
-Si deixes un pis de lloguer, has de lliurar-lo en un estat impecable, cosa que per ells vol dir, entre d'altres: tapar forats de quadres i marques de barres de cortines, treure totes les bombetes o làmpades i deixar els cables literalment penjant, pintar i netejar a fons. Si queda ni que sigui una ratlladeta a la vitro...perds el dipòsit inicial, que equival a tres mensualitats senceres. O sigui: et gastes els diners del dipòsit en pintors, fusters, lampistes i brigades de neteja.
-Hi ha blocs de pisos exclusius per gent amb o sense gos, amb o sense criatures, amb o sense fumadors. Una mica exagerats, no?
-Si t'equivoques i llences ni que sigui un paperet dins la bossa de reciclatge equivocada i s'arriba a saber, et remenen les bosses de brossa (van marcades amb codis segons on vius!) fins que et troben i...prepara't per la multa!!! Responsabilitat, d'acord, però quins extrems, tu!
-Als restaurants, la mitjana d'espera entre plat i plat és de 45 minuts. Tant és si es tracta d'un lloc senzill o d'un restaurant de disseny. Amb calma, amb calma... (excepció: els menús de migdia. Cal dir que en aquest cas són molt ràpids).
-No hi ha escolaritat pública fins els 5 anys.
-No hi ha residències d'avis públiques, tampoc. Serveis d'acollida de dia, i gràcies.
-A partir de les 21h, ni trucades, ni rentadores, ni música, ni res de res. Silenci.
(aquest és un con que té el seu cantó pro, evidentment).
He aconseguit escriure 10 cons! Prepareu-vos pel següent article, doncs. Em costarà acabar la llista dels pros!!!
PS: Els cons clàssics: la suposada neutralitat en els conflictes bèl·lics, la implicació del país en els comptes dels nazis, la poca transparència bancària en molts casos, el fet de ser un país per rics.
