En 19 dies m'he llegit els tres llibres que conformen la trilogia Millennium del suec Stieg Larsson. No és cap fanfarronada, ara disposo de temps lliure i la lectura d'aquestes obres m'ha enganxat des del primer moment, com a gran part de la població que les ha llegides.
A banda d'agradar-me molt la trama, l'enfocament i el missatge clarament progressista i feminista que se'n desprèn, reconec que no som davant d'un escriptor literàriament impecable, però sí que admiro la seva capacitat de crear personatges magnètics com el de la Lisbeth Salander i de conduir el lector per històries poc realistes a estones però molt ben relligades i narrades.
Destaco també la solvència informativa d'en Larsson que, com a bon periodista, es documenta abans d'escriure res. Si bé és cert que alguns fragments de la trilogia poden ser titllats de pura fantasia cinematogràfica, també ho és que l'autor coneix bé els secrets geopolítics i culturals dels móns que descriu.
Però ja s'ha dit molt sobre la trama i sobre l'Stieg Larsson. Jo més aviat voldria compartir amb vosaltres alguns aspectes curiosos de la versió catalana editada per Columna entre els anys 2008 i 2009.
Com que potser m'allargaré, miraré de dividir aquest article en dues parts per no cansar-vos, d'acord? A la primera part em referiré a aspectes més generals i, a la segona, us proposaré un llistat d'exemples concrets per il·lustrar les meves reflexions, per als més "freaks", com ara jo mateixa.
Comencem. Ah! I si no heu llegit els llibres, no patiu, no en desvetllaré cap aspecte clau.
-Els tres llibres han estat traduïts per quatre persones diferents: dues el primer volum (sempre és sospitós quan un llibre el tradueixen dues persones alhora: col·laboració per la dificultat, nipotisme supervisat, terminis massa justos i, per tant, traducció fragmentada?) i dues el segon i tercer, respectivament.
-El primer volum conté una gran quantitat d'errors gramaticals, de picatge o lapsus en general. A qui o què ho hem d'atribuir? A traductors poc solvents? A correctors poc concentrats? O, el més probable, a uns criteris editorials mancats de rigor, temps i diners raonables per fer la feina? Al tercer llibre també hi ha alguns errors, però en menor mesura. Al segon només hi he trobat un petit lapsus que sembla comès pel propi autor.
-Els tres llibres contenen un alt grau de detallisme pel que fa a la indumentària i l'alimentació dels protagonistes. El més curiós, és, per exemple, constatar que al primer llibre sovint es mengen pizzes, sandvitxos, torrades, costelles de xai, etc. La varietat és notable. Al segon, per contra, es mengen bàsicament torrades amb mantega i al tercer, tot i que hi ha una mica més de varietat, les torrades amb mantega passen a ser torrades amb mermelada de taronja o gerds. Sembla una xorrada, però caldria revisar els originals en suec (o d'altres traduccions) per comprovar si l'autor hi posa més o menys èmfasi o són els traductors els que han optat per simplificar-se la vida i saltar-se els referents culinaris culturals en certs casos. Una altra cosa que crida l'atenció és que només al segon llibre el traductor es permet la llicència d'inserir-hi notes per aclarir aspectes de caire lingüístic o cultural.
-Quan els personatges es traslladen i agafen roba de recanvi i altres objectes personals, sempre es parla d'"estris de neteja" i t'imagines la Lisbeth, en Mikael o la Susanne Linder amb el Cillit Bang, una escombra o un Mr. Propper. No seria millor referir-s'hi com a productes personals, o d'higiene personal, o fins i tot estris, si es vol, però personals, o d'higiene, de necesser, etc. ?
-Com és possible que en una mateixa plana del segon llibre la Miriam Wu porti roba de Domino Fashion i de Domingo Fahion? En què quedem? I que les imatges que rep l'Erika Berger al tercer llibre hagin estat retocades amb Photoshop i unes línies més avall amb Fotoshop?
-Per què al segon llibre la Lisbeth viu en un pis de 22 habitacions de les quals només n'ha moblat quatre i al tercer són vint-i-una habitacions i només tres de moblades?
-Què ho fa que un personatge tan important com l'advocat Nils Bjurman es transformi en Lars Bjurman al tercer llibre? En Lars és el marit de l'Erika!
Sí, sí, d'acord, tot plegat són detalls irrellevants i que no impedeixen seguir la lectura en cap moment, però, amb l'èxit que ha tingut aquesta trilogia i el rendiment que n'han tret les editorials, com és que no s'han corregit aquests errors en les edicions posteriors? Del segon llibre, per exemple, n'hi ha quatre, ja!
Sóc traductora i en algunes ocasions he exercit de correctora. Sé que la feina no és fàcil, que els terminis són impossibles i que els sous fan riure. També sé que moltes vegades els responsables de certes incoherències o errors són els propis editors, i no pas els lingüistes en si.
Només demano una mica de rigor, si us plau! I en llengua catalana, darrerament, en veiem poc, de rigor.
Demà més Larsson per qui hi estigui interessat!
