Pros & Cons (II)

Els convidats són els pros, avui!

M'estalviaré de comentar els clàssics, però no anomenar-los, ni que sigui de passada, seria un pecat.

El color predominant d'aquest país és el verd i, això, venint d'un lloc on precisament el verd es veu poc, s'agraeix. Aquest color implica, a més, una olor molt particular, aire fresc a tothora, zero xafogor a l'estiu i pluja renovadora regularment.

Continuo, evidentment, per la gastronomia: xocolata de tot tipus, formatges de tota mena, salsitxes per triar i remenar.

(ja us ho he dit, que no anomenar-ho seria un pecat.... )

Acabo parlant de tòpics amb els més genèrics: puntualitat, silenci, qualitat.

I els deu guanyadors, per curiosos i per genials, en la meva humil opinió, són:

1) El transport públic és una autèntica meravella. Trens, autobusos, trolleys, tramvies, funiculars, llançadores. Puntuals, és poc. Silenciosos. Comfortables. Envejables. Quin plaer, poder sortir de casa a l'hora que toca, i no una estona abans "per si de cas em falla el tren, o el bus, o el que sigui".

2) La gent és EDUCADA. A qualsevol edat. En qualsevol àmbit i situació. No he vist ningú escopir pel carrer, encara. No he vist ningú llençant un paper a terra. No he vist cap adolescent parlant a crits. No he vist cap nadó o petit fent una escena en un lloc públic. No he vist cap avi o àvia queixant-se dels joves. No he vist cap persona de cara al públic que no somrigués. No he entrat ni sortit de cap lloc que no em diguessin "bonjour" o "merci, madame, bonne soirée!".

3) Us podeu creure que quan un grup d'adolescents fa "botellón" en un parc o zona pública ho fan en silenci? Us podeu creure que quan acaben ho recullen tot? M'ho havien explicat i no m'ho creia, la veritat. Ara ja ho he vist diverses vegades amb els meus propis ulls (i t'entenc, Ignasi)!

4) El ritme és un altre. A la feina, en el caminar pel carrer, en el fer les coses. Calma. Calma. Calma. Sense pressa. Però sense pausa (a excepció feta dels restaurants, ja ho vaig explicar als cons, això, si ho recordeu).

5) Els llogaters estan més que protegits per la llei. Per exemple, si la hipoteca de l'edifici on viuen baixa, el preu de lloguer s'ha de modificar a la baixa per llei. Si el propietari vol augmentar el preu dels lloguers, ha de demostrar legalment que la hipoteca ha pujat. Si no, el preu es manté invariable durants els anys que siguin. Si el llogater gasta menys aigua o menys calefacció que el que està calculat dins el preu del lloguer (només es paga la llum a part, generalment), el propietari ha de retornar els diners corresponents quan acaba l'any. No ho trobeu magnífic? "Igualito que en España", vaja.

6) Hi ha deixalleries o punts verds a casa barri. Per tant, no hi ha l'excusa de "quina mandra, ara, anar fins a la deixalleria!" Olis, vidre, plàstic PET, plàstic no PET, roba, al·lumini, paper, brossa, compost, etc.

7) La concil·liació de la vida laboral i familiar és digna d'admiració. Horaris de feina de matí, o de tarda, o de tres dies complets a la setmana, permís per dinar a casa amb els fills (moltes escoles no ofereixen servei de menjador), ajuts econòmics mensuals i molt potents, etc.

8) Els horaris són més racionals que a casa nostra. Les botigues obren a les vuit del matí i tanquen a les sis de la tarda. Els dijous a les nou del vespre. Però, com que la majoria de la gent sol plegar a les cinc, doncs ja està bé, no? Se sopa aviat, amb la qual cosa hi ha temps de pair i, sobretot, de dormir, més i millor. És cert que això passa gairebé a tot arreu menys a casa nostra, i que es pot veure des de molts punts de vista però, per mi, té el seu valor.

9) Bona part de les activitats de lleure d'aquest país estan relacionades amb la salut: esports d'estiu, esports d'hivern i, per mi, la guinda: les famoses "randonnées". Hi ha camins de dificultat molt diversa molt ben marcats per a totes les edats i nivells, i a tot arreu. A la plana, a la muntanya, a l'alta muntanya. A tot arreu. Tot l'any. Aire pur. Salut. Gratuïts.

10) Les infrastructures (aeroports, carreteres, estacions, oficines de correus, hospitals, edificis oficials) sovint són molt antigues però estan molt ben cuidades. Se n'ocupen constantment. En lloc de renovar-ho tot com si el "no disseny" fos ofensiu, arreglen i restauren el que cal perquè duri. I les coses, ben fetes i ben cuidades, duren. Així estalvien diners i transmeten valors.

I encara em deixo la manca de peatges, el fet que la majoria de modificacions de les lleis les vota el ciutadà per referèndum, la gran quantitat de granges on es pot comprar directament la llet, els ous, la fruita i les hortalisses; les piles de coses que pots arribar a comprar en la carretereta més remota que et puguis imagnar sense que hi hagi ningú controlant-ho; la blavor del cel i la manca de contaminació; les vaques i les ovelles; la Heidi...

Uf!

Pros & Cons (I)

Com gairebé la majoria de coses a la vida, viure a Suïssa té els seus pros i els seus cons. Avui em proposo fugir dels clàssics tòpics (natura, silenci, xocolata, neutralitat, comptes bancaris) i fer una anàlisi més aviat desenfadada dels aspectes més positius i negatius de viure al país.

Començo pels cons? Som-hi!

-Per aconseguir la nacionalitat suïssa, a més de ser nascut al país, cal demostrar que s'hi ha viscut durant, almenys, vint anys seguits. Abans dels vint anys, res de res.

-L'atenció mèdica de qualsevol tipus (urgències, consultes, tractaments, hospitalitzacions) és de pagament, independentment dels ingressos de cadascú. Si tens diners, et curen. Si no, vés a saber.

-Si vols tenir televisió, ràdio o fins i tot ràdio al cotxe, has de pagar un cànon a banda del que costi l'aparell i les instal·lacions en si. Per cada aparell, un cànon més.

-Si deixes un pis de lloguer, has de lliurar-lo en un estat impecable, cosa que per ells vol dir, entre d'altres: tapar forats de quadres i marques de barres de cortines, treure totes les bombetes o làmpades i deixar els cables literalment penjant, pintar i netejar a fons. Si queda ni que sigui una ratlladeta a la vitro...perds el dipòsit inicial, que equival a tres mensualitats senceres. O sigui: et gastes els diners del dipòsit en pintors, fusters, lampistes i brigades de neteja.

-Hi ha blocs de pisos exclusius per gent amb o sense gos, amb o sense criatures, amb o sense fumadors. Una mica exagerats, no?

-Si t'equivoques i llences ni que sigui un paperet dins la bossa de reciclatge equivocada i s'arriba a saber, et remenen les bosses de brossa (van marcades amb codis segons on vius!) fins que et troben i...prepara't per la multa!!! Responsabilitat, d'acord, però quins extrems, tu!

-Als restaurants, la mitjana d'espera entre plat i plat és de 45 minuts. Tant és si es tracta d'un lloc senzill o d'un restaurant de disseny. Amb calma, amb calma... (excepció: els menús de migdia. Cal dir que en aquest cas són molt ràpids).

-No hi ha escolaritat pública fins els 5 anys.

-No hi ha residències d'avis públiques, tampoc. Serveis d'acollida de dia, i gràcies.

-A partir de les 21h, ni trucades, ni rentadores, ni música, ni res de res. Silenci.
(aquest és un con que té el seu cantó pro, evidentment).

He aconseguit escriure 10 cons! Prepareu-vos pel següent article, doncs. Em costarà acabar la llista dels pros!!!

PS: Els cons clàssics: la suposada neutralitat en els conflictes bèl·lics, la implicació del país en els comptes dels nazis, la poca transparència bancària en molts casos, el fet de ser un país per rics.

Terra mullada

L'altre dia algú em va preguntar si, vivint a Suïssa, no trobava a faltar el caliu mediterrani. La pregunta sembla senzilla, de fàcil resposta. A mi, però, em va fer pensar. Què és, exactament, el caliu mediterrani? Segur que cadascú en donaria una visió ben diferent. Per mi, el caliu mediterrani és l'escalfor del sol, la llum natural, la brisa suau que es respira a prop del mar i, sobretot, sobretot, el caliu humà. La naturalitat, la proximitat, la facilitat amb què acollim els altres a "casa nostra". És cert; es troba a faltar, això.

Pregunteu-vos ara: quant fa que no passegeu? Quant fa que no sentiu l'olor de terra mullada? Quant fa que no aneu a ritme lent per la vida? Aquí és on jo penso que rau la saviesa del caliu suís. Natura per tot arreu, ritme lent. Cura antiestrès total i absoluta. Olor de net. Olor de terra. Mullada o no.

Tant si es treballa, com si es menja, com si es passeja, com si es comparteix un cafè; el ritme és un altre. És igual que us trobeu enmig d'una ciutat petita però atapeïda com ara Berna, o en un poblet recòndit com Rotkreuz, o fins i tot si us trobeu a la tan "avorrida" Fribourg (com me l'havien descrit tantes vegades abans d'arribar-hi), gaudireu del ritme. I això, per mi, també és caliu.

Llocs no típics ni tòpics especialment recomanats per a una cura antiestrès (tant és si disposeu d'hores, de dies o de setmanes): Schwarzsee (27 km de Fribourg), vall d'Emmental (60 km de Fribourg), Montreux (80 km), pobles del cantó de Zug (150 km).

Qui s'hi apunta?