Prestatges ordenats

Avui fa exactament tres anys que vaig arribar a Suïssa per quedar-m'hi temporalment. I aviat en farà també tres que vaig inaugurar aquest blog per ordenar una mica els meus prestatges vitals.

Sento que ho he aconseguit, almenys provisionalment. I sí, ja ho sé: la vida ens porta a tots per camins insospitats i vindran etapes en què no tan sols se'm desordenaran de nou, sinó que seran un autèntic caos per un gran tasbals que pugui sorgir. O etapes en què quedaran buits, per una gran solitud interior, per exemple. En qualsevol cas, ara mateix experimento una sensació de capítol que es tanca, amb tots els dubtes pertinents sobre el que ha de venir, però també amb la gran esperança de gaudir-ne al màxim.

Així, doncs, prestatges ordenats. Compartir amb vosaltres el que hi he anat acumulant i traient ha estat una experiència rica en intercanvis, reflexions i descobertes. Us en dono les gràcies, de tot cor.

Gràcies per anar-me seguint. Gràcies per anar-hi deixant el vostre granet de sorra. Gràcies per aportar-hi la vostra companyia, de lluny o de prop, participant-hi amb empremta escrita o sense.

Tanco aquests prestatges amb la idea de reconvertir-los, qui sap com i quan, en alguna altra mena d'espai on hi puguem dir la nostra, tots plegats. Hi deixo un trosset d'ànima, per si us el voleu endur. És vostre.