O punt i a part. O parentèsi. O fi de capítol.
Però no punt final.
El blog torna a aixecar la persiana dels seus prestatges el proper mes d'agost, esperant aportar-hi noves descobertes, alguna reflexió interessant i més energia que mai!
Un tastet de fi de curs: per celebrar que avui començava les vacances m'he regalat un dinar al restaurant vegetarià Tibits de l'estació de Berna, que també té seu a Basilea, Zuric o Londres, entre d'altres. M'hi he estat uns trenta-cinc minuts, i en aquesta estona he pogut comprovar que aquest petit i simpàtic local és la síntesi de tot un país.
La mida ja és prou indicativa: local petit, país petit.
La ubicació, encara més idiosincràtica: en una estació de tren.
El menjar és de certificació biològica i a la carta s'indica la procedència de tots els productes. Això passa a tots els supermercats i botigues de Suïssa.
El preu del plat va a pes: tant agafes al bufet, tant pesa, tant pagues. Exactitud suïssa.
Hi ha dues persones passejant-se pel local que només tenen una tasca: deixar-ho tot ben net tan bon punt t'aixeques de la taula. Netedat suïssa.
El personal del bufet, la caixa i el menjador és educadíssim. Com els suïssos.
Els clients hi mengen tranquils, sense pressa, sense fer soroll, parlant baixet. Com a qualsevol espai públic suís.
Potser per això no tinc gaire la sensació que començo les vacances, avui. Tinc sort de viure envoltada de gent que no coneix gaire el sentit de la paraula estrès.
Contagiem-nos-en, tots plegats!
Ni que sigui durant les vacances... punts suspensius, doncs...
La educación física
Fa 6 mesos
