Típic

Típic. Tòpic.

Els Coldplay acaben de llançar el seu darrer senzill: "Christmas Lights". Quina casualitat, oi?

Tan típic i tòpic com esperar un nou disc de l'Enya per aquestes dates, veure a les botigues mil recopilatoris d'artistes i grups musicals que amb prou feines tenen cançons dignes suficients per omplir un àlbum o preveure quins autors i autores publicaran ara, si no és que les editorials se'ls reserven, en el cas català, per Sant Jordi.

Doncs sí. Típic i tòpic. Com la cançó, que, a banda de sonar molt bé, també ho és, de típica i tòpica (un exemple: les rimes, sobretot les del principi de la cançó són taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan previsibles...!!!)

I què? També va bé, de tant en tant, posar-se en pla previsible i esperar amb ganes les dates pre-nadalenques, nadalenques i post-nadalenques. I enviar-se bon rotllo. I compartir-lo, si és possible.

O sigui: em poso típica i tòpica i us desitjo molt bon inici de l'hivern, d'aquí a una setmana, i molt bon ambient preparatori de festes.

La resta de desitjos, me'ls guardo per poder-vos-els dir en directe, o per telèfon, a la majoria!!!

Unes quantes "Christmas Lights" com a comiat...

(mira que en sóc, de típica i tòpica! Els dos videos que he penjat fins ara al blog són de cançons de Coldplay!)

Peer teaching

Hauria pogut anomenar aquest article de moltes altres maneres, com ara "Observacions a l'aula", "Avaluacions entre professors" o fins i tot "Ensenyar a ensenyar".

Si m'he decantat per "Peer teaching" no és pas per frivolitat, ni per "anar de guais" sinó perquè, sovint, altres llengües ens brinden l'oportunitat de designar algun concepte amb molta més exactitud que el que ens oferiria la nostra i, com a traductora que sóc (per bé que no sempre encertada), aquest cop no vull fer de traduttora tradittora.

Doncs bé, entrant en matèria (quina paraula tan adient, amb el tema que ens ocupa avui!), us diré que una "peer" (companya de feina, igual, persona amb, en principi, el mateix grau de jerarquia, responsabilitat i habilitat que jo...ho veieu com un sol mot amaga moltíssimes coses?) m'ha vingut a fer un "peer teaching" (observació a l'aula amb intercanvi o feedback d'idees posterior). Vaja, ja se m'ha tornat a colar un anglicisme: "feedback". Em sap greu, però no en diré retroalimentació, en aquest cas concret. Potser valoració s'hi acostaria, però aleshores ens perdríem la part d'intercanvi. En fi, ja paro, que semblo idiota.

L'experiència ha estat molt enriquidora i és que, a veure, professors i professores que em llegiu: a quants de vosaltres us han vingut a veure, a l'aula, fent una classe? A mi mai fins ahir, i la veritat és que en dues feines anteriors se m'havia comentat com a una possibilitat que no es va arribar a dur a terme mai.

No us en donaré detalls per no cansar-vos (i menys als que no us dediqueu a l'ensenyament) però sí que vull compartir amb vosaltres l'essència del plantejament: que un col·lega que viu experiències molt semblants a les teves dia rere dia et pugui comentar com et veu, com ho veu, com els veu. I, de passada, es replanteja coses ell o ella, també. El millor és que la mateixa persona que em va venir a observar ahir la vaig observar jo ara fa un any, en entrar a l'escola, i, per tant, l'intercanvi ara sí que és complet.

Voto (encara que sigui retòricament) per fer-ho un cop a l'any, tant d'anada (jo en una aula) com de tornada (algú a la meva). I, si pot ser, posats a demanar, proposo anar fent rotació entre companys, que no cal que siguin necessàriament professors d'una mateixa matèria.

I és que, per molt que aquell dia et preparis millor la classe, per molt que els alumnes puguin variar substancialment o no els seus hàbits i les seves actituds, per molt que l'altre miri de ser constructiu i no destructiu en l'anàlisi mútua, sempre, semrpe se'n pot aprendre alguna cosa. I tothom en surt beneficiat. Observador i observat.

Les dues anècdotes de caire cultural que es desprenen de la meva vivència personal:

1) igual que ells a mi, he de dir de vostè als alumnes (jo els tutejava, fins ahir!)

i

2) no els puc "tocar" físicament sota cap concepte (sóc donada a algun copet d'encoratjament al braç o a l'esquena, de tant en tant!)


Llatins i suïssos: dos móns.

Dates

Avui és 3 de desembre. Sempre m'ha agradat, aquesta data. No el dia, no el que hi passi, se celebri o es commemori, sinó la data. En si mateixa.

Curiós, oi? Us semblarà una bajanada, però hi ha dates que, simplement perquè sonen bé, m'agraden. El 3 de desembre. El 30 d'abril. El 21 de juliol.

Fa molts anys que ho penso. I, de fet, mai no sé ni com ni quan va començar, la cosa. De cop, un dia devia trobar que tal o tal altra data sonava bé i ja està.

Igual que aquest article. I ja està.