Hauria pogut anomenar aquest article de moltes altres maneres, com ara "Observacions a l'aula", "Avaluacions entre professors" o fins i tot "Ensenyar a ensenyar".
Si m'he decantat per "Peer teaching" no és pas per frivolitat, ni per "anar de guais" sinó perquè, sovint, altres llengües ens brinden l'oportunitat de designar algun concepte amb molta més exactitud que el que ens oferiria la nostra i, com a traductora que sóc (per bé que no sempre encertada), aquest cop no vull fer de traduttora tradittora.
Doncs bé, entrant en matèria (quina paraula tan adient, amb el tema que ens ocupa avui!), us diré que una "peer" (companya de feina, igual, persona amb, en principi, el mateix grau de jerarquia, responsabilitat i habilitat que jo...ho veieu com un sol mot amaga moltíssimes coses?) m'ha vingut a fer un "peer teaching" (observació a l'aula amb intercanvi o feedback d'idees posterior). Vaja, ja se m'ha tornat a colar un anglicisme: "feedback". Em sap greu, però no en diré retroalimentació, en aquest cas concret. Potser valoració s'hi acostaria, però aleshores ens perdríem la part d'intercanvi. En fi, ja paro, que semblo idiota.
L'experiència ha estat molt enriquidora i és que, a veure, professors i professores que em llegiu: a quants de vosaltres us han vingut a veure, a l'aula, fent una classe? A mi mai fins ahir, i la veritat és que en dues feines anteriors se m'havia comentat com a una possibilitat que no es va arribar a dur a terme mai.
No us en donaré detalls per no cansar-vos (i menys als que no us dediqueu a l'ensenyament) però sí que vull compartir amb vosaltres l'essència del plantejament: que un col·lega que viu experiències molt semblants a les teves dia rere dia et pugui comentar com et veu, com ho veu, com els veu. I, de passada, es replanteja coses ell o ella, també. El millor és que la mateixa persona que em va venir a observar ahir la vaig observar jo ara fa un any, en entrar a l'escola, i, per tant, l'intercanvi ara sí que és complet.
Voto (encara que sigui retòricament) per fer-ho un cop a l'any, tant d'anada (jo en una aula) com de tornada (algú a la meva). I, si pot ser, posats a demanar, proposo anar fent rotació entre companys, que no cal que siguin necessàriament professors d'una mateixa matèria.
I és que, per molt que aquell dia et preparis millor la classe, per molt que els alumnes puguin variar substancialment o no els seus hàbits i les seves actituds, per molt que l'altre miri de ser constructiu i no destructiu en l'anàlisi mútua, sempre, semrpe se'n pot aprendre alguna cosa. I tothom en surt beneficiat. Observador i observat.
Les dues anècdotes de caire cultural que es desprenen de la meva vivència personal:
1) igual que ells a mi, he de dir de vostè als alumnes (jo els tutejava, fins ahir!)
i
2) no els puc "tocar" físicament sota cap concepte (sóc donada a algun copet d'encoratjament al braç o a l'esquena, de tant en tant!)
Llatins i suïssos: dos móns.
Una mujer en Berlín
Fa 11 mesos
